Llegesc, no gaire sorprès, que comencen a canviar les coses en el panorama lingüístic i polític illenc. El PSM demana la dimissió del conseller d'Educació, però no la del cap del Servei d'Ensenyament del català, que anava a les llistes del PSM i és del PSM; em sembla que les dues coses són incompatibles: ésser del PSM i cap del Servei d'Ensenyament del Català; sol·licitar la dimissió del conseller i permetre la participació del PSM (directa o indirectament) de la política lingüística d'aquell. Bé, veig que els esperpents són ben vius encara a l'illa, per a la grata diversió del cos d'Inspecció.
D'altra banda, m'agradaria aportar la meva visió, com a ex cap de secció del Servei d'Ensenyament del Català, els anys gloriosos. En el nostre cas, bàsicament hi ha dues lleis (l'Estatut de 1983 i la de Normalització de 1986) que caldria tenir en compte:
-El català és la llengua pròpia i cooficial del territori.
-Les institucions en garantiran l'ús i crearan les condicions que permetin la cooficialitat.
Amb tot, hem de dir que la norma del sistema educatiu de les Illes Balears, en concret pel que fa a l'ensenyament obligatori, el Decret de mínims i l'Ordre d'usos, possibilitarien, si s'arribessin a acomplir, que els alumnes inscrits, sigui quina sigui la seva llengua primera, rebessin com a mínim un 50% de les àrees en català.
El sistema educatiu aquí és, doncs, de bilingüisme integral: totes les escoles, teòricament, han d'arribar, com a mínim, a aquell 50%. Si alguna el supera basta que sol·liciti l'autorització (cap escola, lògicament, ho fa). Si alguna no fa les àrees que prescriptivament s'han de fer, cal que ho sol·liciti (lògicament, cap escola ho fa).
El problema d'una norma que vol ser homogènia per a tot el territori, tant pel que fa a percentatges i qualitats d'ensenyament en català com pel que fa a professorat amb capacitació, xoca amb l'evidència d'un territori que no és gens homogeni.
El bilingüisme integral se'l pot permetre un territori homogeni, sigui perquè ho sigui, sigui perquè ho pugui fer veure per estar altament cohesionat. Una societat terciaritzada, per definició, és una societat abocada a la desvertebració més absoluta perquè li manquen els mecanismes cap a l'interior que facin massa. De fet, la seva cultura no pot fer més que exposar-se a l'exterior per ésser consumida pel visitant. Una cultura de consum de masses aviat es torna folklore, i no precisament en el sentit anglosaxó del terme.
Ens agradi o no, el PP fa 'realpolitik'. Els de l'expacte, com es desprèn encara de les demandes de dimissió d'altres i no de les pròpies, fan 'panades'. Ja els augurava, els anys gloriosos, que serien moltes les bufetades que s'endurien per carregar-li la culpa a qui no la tenia de la seva incompetència manifesta.
Josep Franco. València.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.