Aznar no fa amics

José Maria Aznar cada cop té més pocs amics a Europa. El seu suport per a la guerra contra l'Iraq no va ajudar gaire, però ara en lloc d'intentar reconstruir les relacions amb Franca i Alemanya i la resta, sembla que fa el possible per aïllar-se més. Aquesta setmana Aznar ha fet un discurs a Washington en què diu que l'excepció cultural, aquella norma internacional per la qual es respecta el dret a protegir els productes culturals propis de la competència sobretot americana, és un endarreriment. És un discurs que no hauria fet a París. L'haurien apedregat. Però sap bé que s'ha pres nota de les seves paraules. Els francesos defensen la seva identitat, i la seva indústria cinematogràfica i musical, de la invasió americana gràcies a l'anomenada excepció cultural, una norma de la Organització Mundial per al Comerc. París ha lluitat anys per defensar aquesta llei. I ara Aznar anuncia als empresaris espanyols i americans que aquesta llei és poc més que un símbol de les cultures que estan en declivi. La implicació del que deia és que la llei s'hauria d'abolir, i les cultures afectades també. Una de les conclusions que es poden treure d'aquesta aberració és que Aznar no creu en el futur de la major part de les cultures i llengües d'Europa. Si fos decisió seva Aznar obriria el mercat cultural a la competència global. Que els cinemes s'omplissin al cent per cent de pel·lícules de Hollywood li semblaria natural i desitjable, encara que no ha explicat mai amb quina finalitat voldria fer això.