Les llengües d'Afganistan

Per exemple, amb motiu de llegir a Goggle News una sèrie de comentaris coincidint que una de les majors dificultats perquè la Loia Jirga, la gran assemblea arreplegant totes les forces vives d'Afganistan, arribés a l'aprovació final de la nova constitució dia 5 -després de tres setmanes de debat- ha estat la qüestió lingüística (donada l'extraordinària pluralitat de grups ètnics que formen el país), m'he sentit motivat per posar-me a cercar quina informació podia trobar sota l'epígraf Afghanistan languages. En 0,26 segons -segons indicació del mateix cercador, Goggle en aquest cas-, he vist en la pantalla del meu ordinador els encapçalaments dels primers deu portals, d'aproximadament 334.000 (!). Naturalment, no puc respondre de l'exactitud d'aquesta xifra gairebé monstruosa -quantes jornades laborals serien necessàries per a comprovar-la?- però sols les dades trobades en el primer portal, www.ethnologue.com, ja m'han deixat una mica esverat. En efecte, en les sis pàgines d'aquest portal es dóna una relació de 45 llenguatges, amb una informació fonamental sobre cadascun (nombre de parlants, denominacions alternatives, extensió deogràfica, dialectes i classificació) i amb la possibilitat d'obtenir-ne més sols pulsant un botó. Aquestes 45 entrades van des de la llengua aimaq, parlada per unes 480.000 persones a l'Afganistan (320.000 més la parlarien també fora del país), fins awotapuri-katarquali, idioma parlat sols per unes 2.000 persones en les ciutats de Wotapuri i Katarqualai, en el nord-oest; ambdós, aimaq i wotapuri-katarquali, per cert, de la gran família indoeuropea. Perquè cal tenir present que al país es parlen també llengües afroasiàtiques -més concretament, semítiques-, altaiques i dravidianes (i dues o tres encara pendents de ser classificades). Tot això pot sonar com a broma al desprevingut lector, però és massa fàcil comprovar-ho, que no és cap broma.

També cal tenir present que algunes de les llengües ressenyades poden, eventualment, considerar-se dialectes d'altres. Per exemple, pel que es refereix a una de les dues llengües majoritàries, el paixto, en el portal en qüestió es diferencia un northern pashto d'un southern pashto, diferenciació que no es dóna en el portawww.afghan-network.net, on sols es consignen 31 idiomes. També, sobretot, el fet que moltes de les llengües relacionades ho són com a emprades sols per alguns milenars de persones, per la qual cosa no tindria gaire sentit que fossin esmentades si no fos que moltes d'aquestes llengües o dialectes es parlen també a territoris adjacents, fora de les fronteres del país. En qualsevol cas, el que cal concloure és que la situació sociolingüística de l'Afganistan -siguin 31 o 45 les llengües del país- excedeix de molt el que és imaginable o concebible des d'aquest racó de la Mediterrània. Els paixtos pretenien que la seva llengua, parlada pel 50% de la població -com a primer o segon llenguatge (el bilingüisme és extraordinàriament corrent en el mosaic lingüístic que és el país) quedés a la nova constitució com a única llengua oficial, però al final s'ha mantingut també com a llengua oficial el farsi o dari, estretament relacionat amb l'idioma de l'Iran i parlada pel 40% de la població. De més, segons el text finalment aprovat per aclamació, algunes llengües minoritàries del nord del país, com l'uzbek i el turcman, seran considerades també oficials en les regions on són parlades.

Naturalment, la fragmentació cultural que tot això suposa, com la necessitat de desarmar els senyors de la guerra tribals i d'acabar amb el cultiu de l'opi en el nord del país (on es calcula que es cultiven actualment les tres quartes parts de la producció mundial), així com també la necessitat d'estendre realment l'abast del poder del govern central més enllà de Kabul, són totes elles circumstàncies que no facilitaran la implementació efectiva de la nova constitució. Tanmateix, després de vint anys de guerra, el sol fet que hagi estat aprovada ja significa un important pas endavant, necessari -sens dubte- però no suficient.