Dissabte, 20.- Sovint, sense causes objectives, el viatge s'afeixuga i tot el pla esdevé coster. Mancança química, és el diagnòstic. Tanmateix, la vida és un fenomen químic. Un procés d'oxidació permanent. Reconstruir-se sobre les cendres de cada incendi, tal és l'objectiu de l'ullastre que, amb l'empelt, serà olivera, i quan les pluges assaonin el cremadís fruitarà de bell nou, i del seu esplet madur s'alimentaran tords, grives i estornells.

Dimecres, 24.- En el món de la cultura, i més concretament en el dels escriptors, com en qualsevol dels altres àmbits de la societat, sempre hi ha hagut, i sempre hi haurà, dissidents i partidaris del règim, entès com el conjunt d'institucions polítiques que formen govern i, en conseqüència, exerceixen el poder, la qual cosa afecta més la integritat, o la dignitat, personal de l'escriptor que no pas la qualitat literària de la seva obra, mentre les seves escriptures no esdevinguin apologies del règim al qual donen suport o pamflets contra el règim que volen escometre, car les literatures militants solen ser poc perdurables més enllà de les circumstàncies que les han provocat, i de baixa intensitat poètica. El col·lectiu d'escriptors, en el seu conjunt, no és millor, ni tampoc pitjor, que els col·lectius de missers, pagesos o funcionaris. Una sòlida formació intel·lectual, en el cas improbable que se'n gaudeixi, i encara en el cas més improbable que no es confongui amb una sòlida informació cultural, no garanteix la solidesa emocional, ni la rectitud de criteri, ni tan sols allibera, qui la posseeix, de les temptacions de la carn i de l'esperit, essent els diners i la vanitat dues de les debilitats que els poderosos més fàcilment poden satisfer en els qui en tenen necessitat. He observat, a més, l'enorme facilitat que tenen les persones, escriptors o menestrals, per justificar qualsevol actitud, per desassenyada, injusta o incoherent que sigui, quan aquesta els interessa o els afavoreix. Sempre troben una coartada per silenciar la consciència, en el cas que aquesta hagi sobreviscut a les repetides asfíxies a les quals ha estat sotmesa.

Dijous, 25.- Caldria tenir fe, perquè són afortunats aquells qui en tenen, aquells qui poden creure més enllà de qualsevol dubte, aquells qui saben sense conèixer, aquells qui tenen el convenciment d'un sentit últim de la pròpia existència, aquells qui renuncien a la raó per abastar la creença. Però la fe no prové d'un acte de la voluntat, no és una volició, ans la concreció d'una necessitat interior, potser espiritual. Qui necessita creure, creu. I qui creu, en el més estricte sentit religiós, accepta que tot s'avé d'acord als designis d'un ésser suprem, que hom anomena Déu i pren formes diverses. Que la vida i la mort, la malaltia i la salut, la sort i la dissort formen part del misteri de l'existència. Caldria tenir fe, perquè són afortunats aquells qui en tenen i, a través seu, han abastat la resignació tot esperant la felicitat en una altra vida.

Divendres, 26.- He d'insistir, en la darrera anotació de l'any en aquest quadern viatger, en un temor que no minva ni s'esvaeix, ans augmenta, dia a dia, amb cada decisió de l'executiu central: avançam, irremissiblement, vers un estat judicial i policial en el qual les lleis i la força estan al servei del poder per tal de sufocar, o il·legalitzar, o eliminar la dissidència i retallar les llibertats, individuals i col·lectives. Els demòcrates en general, i els nacionalistes especialment, tenen motius per a la preocupació davant una involució que fa perillar l'essència de la democràcia. Involució que afecta tots els guanys aconseguits, amb esforç, al llarg dels darrers anys. Regressió pel que fa a l'estat de les nacions i al seu desenvolupament; a les interferències de l'Església, amb una Conferència Episcopal en mans de l'integrisme, en els afers de l'estat i de la societat; a la llibertat d'expressió; a l'amenaça d'usar l'exèrcit per imposar la doctrina del pensament únic; a la manipulació del concepte de terrorisme, que es fa servir segons convé als interessos del govern; als mitjans de comunicació públics, que ara mateix no es diferencien gaire dels deMovimiento Naciona; a la impunitat amb la qual ens fiquen en guerres injustes argumentant mentides; amb un cap de govern que no té el més mínim dubte sobre el seu protagonisme en la croada d'unificar i cristianitzar Espanya.