Si dia 24 haguéssiu entrat a Vilaweb (www.vilaweb.com sabríeu que «El 4 d'octubre de 2002 el Partit Popular de les Illes Balears estrenava nova web i nou domini (www.ppbalear.com). Era l'últim partit de les Illes a estrenar la web. Però ha durat ben poc. Els responsables populars no han renovat el domini, i ara és d'una empresa, amb la qual cosa la web ha desaparegut». Déu ens hauria d'alliberar de considerar-ho una metàfora de l'orientació política de l'organització política més votada a les Illes Balears i a les Pitiüses. Se'ns va advertir des del primer moment: fora exégetes, perquè les coses són com són i no la toquis ja més que així és la cosa. Aquesta fou més o manco la cositat que un servidor, encara entendrit pels calius nadalencs, experimentà ahir quan en entrar a la bona plana web de l'Obra Cultural Balear -avui el president Mir en deixarà de passar pena- s'assabentà d'un conveni entre la Generalitat valenciana i Edicions 62 per «traduir-ne» al valencià el fons editorial. No hem de perdre el temps amb l'exgovern de Zaplana. Qui es mereix la nostra atenció, si la cosa és tan cosa, són els comerciants de paper imprès que abans editaven els premis Ciutat de Palma i que en protagonitzaren alguns dels escàndols més sonats. Servidor no té la culpa que la cosa sigui la cosa. El director general de Política Lingüística, Miquel Melià, troba que tot va bé i que, si anàs millor, s'espatllaria: està engrescat. Jo em vaig quedar cosificat quan vaig llegir que «fonts del Govern de Jaume Matas» pensaven imitar la iniciativa valenciana. Melià, més que engrescat, deu estar fent exercicis d'acrobàcia filològica. Les injustificables subvencions que estalvia el nou Govern podrien servir per constituir l'Escola de Traductors Valenciano-Mallorquina. Tot i això, podem donar gràcies a Déu: el PP és asimètric. El nostre estatut no diu el mateix que el valencià i difícil -servidor és un ingenu radical- serà que algú vulgui passar el ridícul de traduir del català al català. Sabeu qui té poder i qui té influència per acabar amb aquestes asimetries? El probable futur president del Govern espanyol: Mariano Rajoy. I sabeu de qui és molt amic don Mariano?
Podeu imaginar que la resposta és massa fàcil. Ho és més del que vosaltres pensau. Si les meves fonts no van errades, el darrer pic que el successor a títol de pre-president fou per aquí sopà a la casa pairal de Jaume Matas. Sa mare l'obsequià amb uns laboriosos i exquisits tords amb col, a més d'altres delicadeses d'arrel tradicional illenca. Serà o no serà ministre, però són ben amics. Aznar no ens ha donat mai una xafarderia de proximitat com aquesta. I això que aquest diari nasqué amb la seva presidència, amb les morts polítiques de Cañellas i de Soler. Ha estat el nostre teló de fons durant vuit anys i alguns dels millors articles que s'hi han publicat haurien estat impossibles sense la seva col·laboració. Es mereix l'homenatge que recomanem La aznaridad, de Manuel Vázquez Montalbán, un bon llibre per entendre la cosa de les dues darreres legislatures.
P.S.: Si ahir vàreu llegir DdB, hi trobàreu reproduït el discurs d'Antoni Mir per a la Nit de la Cultura. Com que ell no aprofità l'avinentesa per recordar que dia 9 de gener hi ha una manifestació davant el Consolat de Mar, ho farem nosaltres. De res.
