algo de nubes
  • Màx: 18°
  • Mín: 14°
14°

Manifestació lingüística

Aquests dies passats ha sortit un article en l'edició per les Balears d'un diari espanyol que tractava del sopar de Nadal organitzat per la Federació Socialista de Mallorca. Segons l'articulista, fonts del PSIB confirmaren que hi va haver moltes queixes per part de militants pel fet que n'Antich i na Francina Armengol fessin les seves intervencions en la nostra llengua, ja tenc por fins i tot d'anomenar-la pel seu nom. Això ja no em ve de nou, és el pa de cada dia, n'hi ha que encara no han entès que ser bilingües vol dir poder emprar les dues llengües, però per part de les dues parts, aquí només som bilingües els catalanoparlants o mallorquinoparlants, com ho volgueu dir, jo no tenc problemes de noms.

Però al fet que jo em volia referir és a aquesta frase en concret: «Estas mismas fuentes apuntan que 'mientras no tengamos un líder condescendiente con las bases del partido, que no son catalanistas, ni mucho menos, seguiremos siendo oposición, afirmaron'». És el de sempre, resulta que si reivindiques el dret d'utilitzar la teva llengua ja ets un catalanista. Ja fa temps que m'he adonat de la manipulació que amb tota mala idea es fa de la paraula «catalanisme». Resulta que qualsevol persona que defensi el mallorquí i no sigui espanyolista, ja està etiquetada com a catalanista. És un intent de fer creure a la gent de bona fe que els qui lluitam per la nostra llengua no ho feim pel mallorquí, ho feim pel català com si fos un idioma diferenciat. Aquesta insistència per part de certs sectors és voler crear un rebuig a la gent i cada mesura que es pren contra la nostra llengua, molta gent la deixa passar sense dir res; pensen: no és contra el mallorquí, no veuen que tot el que va contra l'anomenat català és en realitat contra el mallorquí. Que va, són molt vius, quedaria malament dir que la gent no és mallorquinista. En canvi així encara queden bé, van de salvadors del mallorquí enfront del català i amb aquestes cortines de fum allò que volen i han volgut sempre és que el castellà continuï sent la llengua important i el mallorquí la llengua d'estar per casa, o sigui el mallorquí els xoquins i el castellà les sabates per sortir de festa.

Els mallorquins que estimau la vostra llengua i quan sentiu o veis escrits contraris al català, pensau que no va amb vosaltres, vos aconsell un simple exercici: substituir el mot català pel mallorquí i així tocareu les coses amb les mans i podreu veure contra qui realment van, contra la nostra llengua, anomenau-la com vulgueu.

Conxa Fortesa i Bruno. Barcelona.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.