El Consell de Govern de la UIB ha manifestat la seva preocupació per l'estat actual de la llengua catalana i insta el govern a promoure'n l'ús. De passada es fa ressò del malestar creixent que hi ha entre els joves per l'agressió a la terra, però se'n surt reclamant una millora del transport entre Palma i el campus. En conclusió, el comunicat és poc convincent i, a més a més, arriba tard. Fa la impressió que s'ha fet públic per acontentar els opositors a Matas. És a dir, per compensar, en concret, l'ensabonada que li havia donat, al president, dilluns passat, després que un grup d'estudiants l'escridassàs. D'aquesta manera, la UIB hauria volgut mantenir l'aparença d'equidistància entres les dues parts en conflicte. Tanmateix, no ho aconsegueix. Insistesc, el comunicat arriba tard i no pot satisfer els que sospiten que la UIB ha iniciat un clar procés involucionista, sospites que s'acreixen després de llegir l'article que signava el doctor Valverde dimecres passat a DdB. Era, l'esmentat article, un model de claredat intel·lectual, i l'exponent d'allò que ha d'ésser el compromís ètic de la universitat amb la societat. Cal recomanar-ne la lectura. Bé, anem per feina. És cosa sabuda que Matas va haver d'esperar vint minuts a començar la seva conferència a la UIB. Un mig miler d'estudiants pararen els rellotges, mentre li tiraven en cara les polítiques de repressió lingüística i d'explotació del sòl que ha endegat. La resposta del Consell de Direcció de la UIB va ésser immediata i poc original. Vull dir que va coincidir amb la línia argumental que empra el mateix Partit Popular per desqualificar l'oposició. La sabem de memòria: hi ha altres vies d'expressió, cal respectar el dret a expressar-se, la intolerància no és admissible, etcètera. Qualsevol referència que ens condueixi a la sublimació de l'ordre com a sinònim de democràcia serveix per a invalidar l'acció de la CEPC. Des d'aquest punt de vista, tota protesta que no es plantegi previ presentació d'instància queda mal vista en el joc democràtic. I no és així, és clar. Obliden, els portaveus de la UIB, que la protesta irada i cridanera (i no violenta, perquè entre els estudiants no hi havia goril·les que intimidassin ningú), és una manera tan democràtica com una altra d'expressar-se. Basta fixar-se en el teatre, que representa el fòrum democràtic més antic de la nostra civilització. Descomptant els darrers anys, en què s'ha posat el costum d'entrar de gorra, els espectadors sempre han expressat el seu descontent en veu alta. En temps de la República, quan el professorat no es limitava a repartir títols i procurava sembrar inquietuds intel·lectuals entre els estudiants, era freqüent que aquests rebentassin la representació d'un espectacle que consideraven caduc. Alberti va remoure els fonaments del teatre castellà en interrompre a crits una representació a Madrid. I ningú del món intel·lectual no va posar en dubte que allò que pretenia era subvertir l'art. Els estudiants actuals és necessari que recuperin la quimera de subvertir no sols l'art, sinó el pensament i totes aquelles coses que necessiten ésser qüestionades perquè el món es mogui. De manera que no cal esquinçar-se les vestidures, com ha fet el Consell de Direcció de la UIB, pel fet que cinc-cents joves s'hagin mostrat irreverents amb Matas. El president de les Illes Balears està aplicant la versió més radical de l'aznarisme. En sis mesos de govern ha elevat el to de la crispació política, i ha dit repetidament que els eixos bàsics de la repressió lingüístisca i del pla de carreteres han rebut el vistiplau a les urnes. És, aquesta, una manera d'anunciar que únicament governa per als seus. La seva actitud, per tant, no és dialogant. Força menys dialogant que la dels estudiants que l'escridassaren, sens dubte. Si, a més a més, tenim en compte que va fer una conferència en clau de míting, clarament inspirada en els arguments neofranquistes de Gabriel Escarrer, els que tenim la fortuna de llegir a UH les reflexions sobre economia del doctor Manera, no podem evitar sentir-nos solidaris amb els estudiants de la CEPC. Insistesc: per una concepció global que ens convida a remoure conceptes estantissos. Però, també, perquè... Miri, president, ho faci pel bé general, canviï una mica el discurs, si més no, perquè el fet d'ésser el primer mandatari de les Illes Balears l'obliga a dur la comunitat al cor i no en el cul dels futbolistes. És tan evident que Matas fa un discurs tan macarrònic com partidista, que la pròpia UIB s'ha vist obligada a desmarcar-se'n, encara que sigui amb la boca petita. Llàstima, però, que el comunicat que motiva aquest article hagi trigat tant a fer-se públic. La universitat ha de generar opinió i ha d'ésser capaç d'erigir-se en àrbitre del debat social. Ho hauria de tenir en compte, Avel·lí Blasco, si no vol que arreli entre els ciutadans la percepció que en lloc d'ésser rector d'una fàbrica de pensament, és el fosser major d'un enorme cementiri d'elefants.