Com a testimoni presencial del que succeí dilluns 15 de desembre a la conferència que el president Jaime Matas va fer a la Universitat, voldria aclarir algunes coses que sembla ser que no varen quedar massa clares a la premsa. Els manifestants que no pertanyien a cap xarxa radical organitzada, es varen manifestar pacíficament quan el president va arribar a la Universitat. Quan els manifestants es varen dirigir cap al saló d'actes on hi tenia lloc la conferència, varen ser privats d'entrar allà pels cossos de seguretat. Aquests elegien discriminadament qui podia entrar i qui no segons com anessin vestits, i segons com escorcollaven il·legalment qui volia entrar i després decidien. Un policia va agredir fíicament un estudiant que volia entrar i no a l'inrevés. Quan feia una estona que tenia lloc la conferència, hi havia moltes cadires buides, i els estudiants seguien retinguts a l'exterior; veieu qui priva de llibertat a qui? Quan la conferència estava a punt d'acabar, varen deixar passar els estudiants amb la condició que aquests respectessin la conferència i actuessin amb civisme. Així va ser, els estudiants que varen entrar varen complir amb la seva part. Els estudiants no varen privar Jaume Matas de fer la seva conferència, es varen mantenir en silenci i si algun d'ells interrompia, els altres el feien callar. Això no és un boicot.

Els estudiants no varen privar ningú de llibertat d'expressió. En canvi el que no surt per cap mitjà de comunicació, és l'únic acte vandàlic que curiosament, fou protagonitzat per un col·lectiu neonazi que curiosament ningú anomena. Doncs aquests radicals varen incendiar una pancarta que deia «Autovia no». Un fet semblant protagonitzat pels estudiants del sector manifestant hauria estat acusat de terrorisme. Qui són aquí els radicals i els terroristes?

Aina Ferragut Mestre. Cala Rajada.

N. de la R. Aquest diari no deixà constància de la crema d'una pancarta d'«Autovia no» perquè els periodistes que cobriren l'acte ni presenciaren ni tingueren coneixement directe del fet.