El Grup Parlamentari Popular ha presentat al Parlament de les Illes Balears una Proposició No de Llei en la qual afirma que l'anomenat Pla Ibarretxe «pretén la vulneració de l'Ordre Constitucional...». Tot i que, d'entrada, tots tenim present que l'única instància que pot determinar si una norma és inconstitucional és el Tribunal Constitucional, hem d'admetre que existeix una gran disparitat de criteris sobre la constitucionalitat del Pla Ibarretxe. Entre aquestes, cal destacar l'opinió de Miguel Herrero de Miñón, un dels pares de la Constitució, militant del Partit Popular i, per tant, gens sospitós de connivència amb els postulats nacionalistes. Herrero de Miñón, contràriament al que manté el PP Balear, afirma que el Pla Ibarretxe «no puede ser tachado de inconstitucional por tres razones fundamentales. Una, porque se trata de una propuesta de reforma estatutaria de acuerdo con las cláusulas de revisión previstas en el propio Estatuto. Dos, porque la casi totalidad de las propuestas caben perfectamente en el marco constitucional y afectan más bien a leyes de desarrollo constitucional. Tres, porque incluso si la propuesta supone reforma de la Constitución, el Parlamento vasco, al que el lehendakari presenta su propuesta, está formalmente legitimado por la Constitución para instar a su reforma, según prevén expresamente los artículos 166 y 87.2 de la Constitución».
Suposem, per un moment, que el senyor Herrero de Miñón està equivocat i aquest projecte comportàs una proposta de reforma de la Constitució. I què? No s'havia dit sempre que en democràcia es pot parlar de tot obertament? La Constitució no és un dogma de fe immutable. En aquest sentit, Rafael Jiménez Asensio, catedràtic de Dret Constitucional, afirma que «en nuestro marco constitucional, no cabe olvidarlo, no existe ninguna restricción material para proceder a la reforma constitucional: todo, absolutamente todo, inclusive la unidad del estado o la propia Corona, puede ser objeto de discusión y debate y, en suma, de reforma o de revisión constituciona».
Afirma també el Grup Popular que el Pla pretén «la ruptura de la indissoluble unitat de la Nació Espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols». En aquest cas, i deixant de banda la terminologia, més pròpia d'un NODO, hem de dir que el Pla Ibarretxe no sols no pretén la independència, sinó que, per primera vegada en la història del nacionalisme basc, presenta una proposta escrita que encaixa el País Basc dins l'Estat espanyol. Si el Partit Popular tengués realment visió d'estat i deixàs de banda els seus interessos partidistes, utilitzaria aquesta oportunitat, única fins ara en la història, de resoldre definitivament l'anomenat «problema basc». Ningú, llegint el Pla del Lehendakari, trobarà escrit enlloc que la proposta pretengui la independència. És més, algú pot dir quina diferència hi ha entre l'expressió «cosobirania», utilitzada per Ibarretxe, i la «Administració única», de Fraga? Ibarretxe proposa que el Govern Basc i el Govern de l'Estat tenen cadascun el seu àmbit competencial al País Basc, mentre que Fraga proposa que a Galícia existeixi una sola Administració, la de la Comunitat Autònoma, que també exerceix, per delegació, les competències estatals. Ho afirma Herrrero de Miñón: «No se pone en cuestión la integridad del Estado, se reivindica su condición plurinaciona», i afegeix «negar las diferentes identidades nacionales que hay en España, una de ellas la vasca, no es menos desleal a la Constitución que negar la integridad del Estado».
Insisteix el Grup Popular a afirmar que el Pla Ibarretxe «romp les regles del joc». Hem de parlar de regles del joc? Hem de parlar de la instrumentalització del Fiscal General de l'Estat? Hem de parlar de la utilització partidista del Tribunal Constitucional? Hem de parlar de la utilització perversa de la capacitat d'iniciativa legislativa per modificar, ni més ni manco, que el Codi Penal? Hem de parlar de la barroera manipulació dels mitjans de comunicació públics? Hem de parlar de la utilització partidista de les forces d'ordre públic per part de la Delegació del Govern a les Illes Balears que incompleix l'article 14 de la Constitució?
És precisament l'actitud del PP la que fa que en aquests moments dins l'Estat espanyol no existeixi un clima de consens constitucional. La Constitució, en lloc de ser el marc legal que regula les llibertats individuals i col·lectives, s'ha convertit en un instrument d'agressió d'uns contra els altres. Tanmateix, és imprescindible que tothom tengui molt present que quan les forces polítiques democràtiques ens barallam només ETA hi guanya. En la lluita contra el terrorisme només hi pot haver una frontera, la que separa els violents dels pacífics. En aquest sentit, davant la proposta del PP que obliga els partits polítics a posicionar-se respecte d'allò que els pot separar, el PSM proposa cercar allò que ens pot unir a tots i deixar aïllats els únics culpables del terrorisme. Per això, l'alternativa del PSM és una aposta clara pel diàleg i el consens entre totes les forces que únicament pretenem aconseguir els objectius polítics democràticament.
