El que ha aconseguit Carod-Rovira a ERC va molt més enllà d'un èxit a les urnes. En clau interna, ha hagut de superar quelcom més que la presència de dos trànsfugues sense gens de notorietat, que han sentit la crida del diner immobiliari, com li ha passat al PSOE. I és que el mal que dos personatges nefastos com Colom i Rahola, que després d'haver assolit un paper destacat a l'escena política catalana, varen córrer cap a ofertes d'altres formacions o varen abandonar la nau, va esser més gros del que hom es pot pensar.

I no obstant això, Carod-Rovira, amb una política de netedat i compromís amb el seu país, ha sabut reconduir el partit fins a unes fites de credibilitat oblidades a ERC.

En el seu doble vessant de partit d'esquerres i nacionalista, però una vegada situat, per a desesperació del PP, en l'espai adient per esdevenir clau en la formació d'un futur Govern, Carod ha hagut de resoldre un dilema més pelut del que, a simple vista, pugui semblar. Si d'una banda la seva condició de nacionalista l'empenyia cap a CiU, amb el perill de formar part d'un Govern amb gent de missa diària com UDC; d'altra banda el matrimoni a tres, no ja per IV, que semblen gent de fiar, sinó pel fet de tenir de company de colla un partit que ja fa molt temps que s'hauria d'haver emancipat de Madrid, tampoc no resultava fàcil. Però bé, la maduresa dels catalans en deixar el mapa polític com l'han deixat, s'ha filtrat a l'executiva d'ERC, i s'han decidit per una coalició d'esquerres. Esper que li vagi bé. Però hi ha molta feina a fer. La relació de parella amb el PSUC serà complicada, per l'esmentada dependència d'un partit a les files del qual hi ha gent (R. Ibarra, Bono...) que deixen en calçotets certs membres del PP...

Jo no som ni català ni catalanista, però això no m'impedeix de sentir una profunda enveja cap al poble català. Catalunya és un país de gent que saben qui són, el que volen i cap on van. Ho dic des de les Illes. No cal tenir gaire memòria per recordar com han anat les darreres eleccions aquí. Però en democràcia, que no és el millor sistema polític sinó l'únic, cadascú té el que escull i es mereix...

Miquel Fullana Amengual. Palma.