Què va anar malament a l'islam?

Perquè no hi ha dubte que -comparativament parlant- si durant alguns segles, a l'edat mitjana, l'islam va tenir el nivell cultural i científic més elevat del món, tant respecte a civilitzacions molt més antigues de l'Orient, com l'Índia i la Xina, com respecte a la que es congriava a l'Occident. Cal, en efecte, tenir ben present que en el segle XV l'imperi otomà va atènyer un grau de llibertat de pensament i d'expressió -o, tal vegada més exactament, un grau de tolerància- que va permetre instal·lar-s'hi als jueus expulsats de la cristiandat. Sens dubte l'islam medieval sols oferia una llibertat limitada, en comparació amb la llibertat de les democràcies més avançades actuals però, com subratlla Bernard Lewis, «oferia molta més llibertat que cap dels seus predecessors, contemporanis i la majoria dels seus successors». Per altra banda, cal recordar també que els seus exèrcits envaïen Àfrica, Europa i l'Índia, i la importància del seu comerç, que la va convertir en la major potència econòmica. I no oblidem tampoc que, culturalment, va esser el transmissor a Europa de bona part de la cultura grega, de la numeració decimal inventada a l'Índia i de l'ús del paper, après de la Xina.

Quant a la importància de la seva penetració militar a Europa, el professor Bernard Lewis ens recorda que la batalla de Mohacs (1526), a Hongria, va obrir el camí per al primer setge de Viena (1529). I que malgrat la derrota naval de Lepant (1571), els otomans van mantenir el seu domini a Hongria fins a 1686. De fet, el 1683 encara va tenir lloc el segon el segon setge de Viena. I el Mar Negre va esser un mar interior dels otomans fins pràcticament el segle XVIII. Crimea no es perd fins el 1774. Tanmateix. a partir de finals d'aquest segle els motius històrics de l'incontestable ressentiment secular de l'islam davant el progrés militar i cultural d'occident es van agreujant progressivament. En 1798, una força expedicionària francesa comandada per un jove general que es deia Napoleó Bonaparte ocupa i governa l'Egipte. I la major vergonya de la seva història és prou recent. El 1948 cinc estats àrabs, amb els seus corresponents exèrcits, són incapaços d'evitar que mig milió de jueus establesquin o estableixin l'estat d'Israel sobre part de les restes del mandat britànic a Palestina. Al costat d'aquesta feta, la guerra del Golf i la recent invasió de l'Iraq són realment pecatta minuta.

Val a dir que l'empantanegament actual de l'islam té unes arrels culturals i social molt profundes, històriques. Sens dubte la creença en la condició final de la revelació mahometana, superant i coronant les revelacions prèvies jueva i cristiana, tenen molt que veure amb el seu tancament davant la cultura científica, el progrés tècnic i la democràcia. En definitiva, l'islam haurà estat incapaç d'assimilar tota una sèrie de canvis i avanços històrics que s'han donat al seu entorn i que l'han deixat aïllat com un illot -un gran illot, sens dubte- d'endarreriment.

«La idea que la religió i l'autoritat política, l'església i l'estat, són diferents i poden o deuen ser separats és, en un profund sentit, una idea cristiana», com recorda Bernard Lewis. Com també: «La idea que cap grup de persones, cap mena d'activitat humana es troba, en cap sentit, fora de l'abast de la llei i de la jurisdicció religiosa és aliena al pensament musulmà. No hi ha distinció, per exemple, entre llei canònica i llei civil, entre llei de l'església i la llei de l'estat». De fet, des del seu punt de vista, no existeix cap poder legislatiu en mans dels homes -la societat civil com a tal no existeix, sols hi ha una única societat a tots els efectes, que és la comunitat dels creients- i, així, no existeix ni pot existir cap més llei que la llei d'Alà, promulgada pel seu profeta Mahoma.

Com conclou el professor Bernard Lewis: «Per tots els estàndards que importen en el món modern -desenvolupament econòmic i creació de llocs de treball, alfabetització i assoliments científics i educatius, llibertat política i respecte pels drets humans- el que va esser un temps una civilització poderosa ha caigut realment baix».