Crec que ho haurien de tocar amb morros, de fet l'hi toquen però van tan ofegats dins la pròpia veritat que són incapaços de veure res. Em referesc al PP, al PP estatal i a tota la resta, perquè tots han estat fabricats amb el mateix motlo. Un motlo dur, que els ha confegit escàtils i asprors i també que els ha fet immunes a qualsevol crítica, com si fos la seva una Revelació. Aquesta setmana, amb la declaració d'Atutxa i els membres de la Cambra basca a un tribunal, hi ha hagut una demostració ben empírica d'allò que s'ha dit, especialment, durant la campanya electoral catalana i també després dels resultats que les urnes depararen. I què s'ha dit? S'ha dit que és el PP, amb la seva actitud intransigent, amb la seva hostilitat permanent vers allò que no és pensament únic, amb la satanització continuada de qualsevol idea que es pugui tenir de concebre l'Estat espanyol d'una altra manera, el PP amb aquesta actitud no fa altra cosa que donar ales a l'independentisme. No fa altra cosa que fomentar el secessionisme. I com s'ha demostrat? Bé, idò, crec que és força il·lustratiu que davant el tribunal on declaraven el president del parlament basc i els altres dos membres de la mesa, hi hagués una congregació prou nombrosa de militants del PNB, d'EA i d'IU-EB, i que aquests cridassin independència. Ja no són els que ells, i quan dic ells em referesc al PP, consideren radicals, que criden independència, no és només l'esquerra abertzale, sinó que són gent de dretes, militants del PNB, gent conservadora o com a molt liberal.

I és que ben mirat poca cosa més poden pensar els ciutadans del País Basc quan veuen aquest desgavell al qual es troben sotmesos. La formació d'aquest mateix tribunal ja és una mostra ben evident del que deim. Si no ho he sentit malament, una ràdio informava que en primera instància el tribunal no va admetre a tràmit aquesta querella i llavors fou canviat per un altre. (El lector haurà de disculpar la meva poca traça en manejar els tecnicismes que atanyen al món de la judicatura i que segurament deixarien molt més clar allò que volem dir, no obstant això, crec que el fet s'explica per ell mateix d'una manera prou clara).

Si a aquest fet hi afegim com han maçolat amb l'anomenada Brunete mediàtica tot el pla Ibarretxe o com s'han befat, com ells no tolerarien que algú es befàs d'Ortega y Gasset o de qualsevol dels seus intel·lectuals, de Sabino Arana. (Basta esmentar com s'han posat de furiosos perquè a Austràlia va sonar l'himne de Riego). I a més a més, i afegim el fet que d'una manera rapidíssima volen aprovar una reforma del Codi Penal per tal d'impedir per tal que quedi ben clar, i per tant es pugui castigar i penar amb l'actuació dels seus tribunals, que ningú no pot promoure un referèndum, si no té les competències per a fer-ho, en una clara resposta amb la massa grossa al fet que n'Ibarretxe en pugui convocar un. Què poden fer els militants i els votants d'un partit quan veuen que cada vegada que els seus representants, que els han elegit en una acció sobirana i democràtica, prenen una iniciativa des de Madrid els estrenyen una mica més la collera, armen un entramat jurídic perquè això que volen els representants de la majoria no es pugui dur a terme. No és aquesta actuació feta pel PP una invitació continuada a fer créixer el sentiment d'independència. Què passa quan els pares són massa restrictius amb els fills? Crec que és evident: s'escapen de casa.

De totes maneres no voldria acabar el meu escrit fent una al·lusió, una vegada més, a la desvergonya lingüística que aquesta gent -i també els altres, en ocasions- supura pels quatre costats. Ara resulta que els Escoles Oficials d'Idiomes ofertaran cursos de llengua valenciana. I que no em venguin en coverbos que el nom no fa la cosa! Ho han aprovat representants de totes les conselleries, tret de la de Catalunya que es va abstenir, això vol dir que les del PSOE, que devien haver anat a la reunió -res que faci pensar al contrari s'ha conegut per la premsa- també hi donaren el seu consentiment. Sobren les paraules, qualsevol comentari és balder. Sembla que tenen una Raó Revelada i l'han d'explotar fins a extrems inconfessables. Per cert, ja que parlam de contriccions, si la cosa segueix així -Som Ràdio, TV bilingüe, bilingüisme asimètric per tots els cantons, etc. etc.- ja no valdrà el conhort resignatiu que desprenia aquella frase que diu: «que Déu ens agafi confessats».