Diumenge, 23.- Ambdós miren en una mateixa direcció, àdhuc des d'idèntica perspectiva, física i emocional, i, això no obstant, cap dels dos no veu el mateix. Ambdós escolten les mateixes paraules, exactament les mateixes frases en parell context, i, això no obstant, cap dels dos no en copsa el mateix significat, ni cap dels dos no els dóna igual sentit. Ambdós coneixen, viuen, la mateixa realitat, aquella que els afecta més de prop, aquella que tan aviat els doblega amb la dissort, com els redreça amb la fortuna, i, això no obstant, cap dels dos no l'interpreta d'igual manera. Ambdós són només dos, dues mirades, dos individus, amics o adversaris, doncs mutiplicau-los per tants com som, aquí, ara, arreu del món, i obtindreu l'essència de la diversitat, la riquesa de varietat, la llibertat de la pluralitat, la facultat de pensar cadascú de forma única i distinta, però també l'enorme dificultat d'entendre's, de coincidir en una mateixa opinió, en una mateixa voluntat, l'esforç que cal fer per acceptar que, fins i tot de bona fe, les veritats, i les mentides, són múltiples, i que l'objectivitat absoluta és inabastable, però també indesitjable. Perquè en tot allò que miram, escoltam o coneixem, interfereix el desig del que volem veure, volem entendre o volem saber, car no podem defugir ser com som, deixar de banda la pròpia personalitat, els sentiments, la formació i la informació, les conviccions, les simpaties o els interessos, elements tots ells que deformen la nostra percepció, la nostra comprensió de les coses i dels fets.
Dimarts, 25.- El cos mèdic habitual, que puntualment havia comunicat a l'opinió pública l'evolució de l'estat de salut del pacient, després de deliberar i salvar enutjoses qüestions ètiques i deontològiques, decidí posar fi al dolor d'una imminent, irreversible agonia, conseqüència d'una malaltia incurable a la pell. Així, ahir mateix, un equip de manescals aplicà l'eutanàsia a Floquet de Neu, goril·la albí internat a les cel·les del zoològic de Barcelona, mascota de la canalla i, alhora, ensenya vivent de la modernitat cultural catalana del principat. Dissortadament, no han prosperat ni les peticions de retre-li funerals d'honor concelebrats per l'arquebisbe i els prelats de la diòcesi, ni tampoc les propostes d'enviar el seu cos blanquinós al taller del taxidermista per tal de dissecar-ne les despulles i exposar-les en algun museu, d'art o d'etnologia. Això no obstant, es cedirà el cadàver a la ciència perquè s'investiguin i analitzin les causes de l'error genètic que provocà l'absència de pigmentació, en el pèl i a la pell, i, potser, en el futur s'erigirà un monument a la seva memòria i a la seva rendibilitat. Després de la dolorosa pèrdua d'un inquilí tan excepcional, dol que s'ha vist reflectit a les necrològiques dels periòdics locals, a les quals s'elogiava la personalitat del difunt, hom podria coincidir en una nova classificació de la humanitat: persones humanes, persones inhumanes i persones animals, incloent en aquest darrer grup el goril·la albí Floquet de Neu: al cel sia i que descansi en pau, a la destra de Nostre Senyor King Kong.
Dimecres, 26. En el món de les creences, de la fe, de les religions, i encara més concretament en l'àmbit de l'església catòlica, que al capdavall ha esdevingut una estructura jeràrquica a la deriva entre la noció espiritual i la gestió patrimonial, s'hi dóna una paradoxa ben singular. Molts dels qui han decidit, privats de proves i fe, que Déu no existeix, o molts dels qui han desistit de creure-hi, perquè accepten que la coneixença de l'absolut és inaccessible al limitat enteniment humà, doncs molts d'aquests descreguts, ateus o agnòstics, mantenen una estricta observança de les lleis naturals i la recta consciència, que són la base moral i humana de la religió. En canvi molts d'aquells que es declaren fidels creients, manifesten viure d'acord amb els principis del cristianisme i, fins tot, prosperen i ocupen càrrecs episcopals en el si de la institució, doncs molts d'aquests sovint actuen, falsos o sotmesos al poder terrenal, econòmic o polític, com si sabessin que, tanmateix, Déu no existeix, i que la doctrina no passa de ser una invenció literària, una construcció litúrgica, mitjançant la qual s'obté l'obediència dels devots, en els quals la fe substitueix la lucidesa. El problema de les conferències pastorals no és només, tot i ser greu, allò que diuen, o allò que fan, ans les trampes que afavoreixen els poderosos, les injustícies que perjudiquen els dèbils, l'escarni de llurs propis preceptes, la incoherència de llurs actituds. No els crèduls, ans les jerarquies han esdevingut el descrèdit de la religió.
