algo de nubes
  • Màx: 16°
  • Mín: 10°
10°

El vicari de sa Pobla

«A Pere Fons no li anirà tan bé per sa Pobla com li ha anat per Maria o Vilafranca», sentencia, més a manera de desig que no d'amenaça, un veïnat endiumenjat en dia feiner al taulell del cafè a hora del vermut. És evident que no coneix el nou vicari. Al nou vicari no li interessa gaire que li vagi bé a ell, ni cerca vots quan parla de política. Des d'aquesta talaia, els vigilants de l'ordre li retreuen que no es limiti a ser l'àngel de la marjal, que ahir era un betlem de dubtós gust damunt la plaça. El batle, que vigila per tots els poblers des de la quartera, troba que el vicari ha arribat darrer que ell i que és l'eclesiàstic qui ha d'anar a presentar-se als poders civils, en un rampell d'anticlericalisme inhabitual fins ara en homes ferms i d'una peça com ell. Però el cor de la beateria i el galliner conservador pobler va tan remogut que s'esveren sols sentir parlar del vicari. Talment el govern d'Espanya amb Esquerra Republicana. «Sé que d'ençà que és aquí, ja s'ha retallat la barba», diu el batle ben informat de l'informalisme habitual del vicari. Talment el govern amb Ibarretxe. No sé si acabaran declarant il·legals les completes de Sant Antoni, ara que ja hi ha museu per al sant i el seu contrincant, com a senyals identitaris locals, i que tant ha sorprès el company d'aquestes pàgines, Llorenç Capellà. Per alguna caseta de la marjal entonen, de tant en tant, el «cara al sol».

Podria servir per a un altre assaig sobre la ceguesa a Saramago, o per escriure un «Marracondo» a García Márquez, el devenir de Marratxí, que és una barreja d'indiferència i roïnesa. El butlletí municipal diu que el terme tendrà una àrea protegida com no s'ha vist mai a la bolla del món, per no dir que s'ha desqualificat la protecció de la minsa zona protegida dels Caülls. Pagar per pagar, posar al gabinet de premsa qui la digui més grossa. I al ple, obrint-se el pit, s'identifica un que ha estat denunciat per presumpte acossament a familiars del cap de l'oposició davant la indiferència general dels qui tenen l'estopa i el cul calent.

No. No són titulars que robin espais de portada a l'oposició a l'autovia. Són històries de la quotidianitat constitucional d'ara mateix, on tenir el carnet del PP és com gaudir d'una visa or sense vigilància d'Hisenda. Són històries tan antigues com la matança d'innocents i la rentada de mans en temps d'Herodes, que cíclicament tornen per aquí i per allà i que els llumets i la loteria de Nadal deixen al marge. Pitjor que Som Ràdio, estan altres mitjans amb el bescoll estret pel garrot, aquella vil i trepanant condemna a mort a l'espanyola. Comencen a sentir-se les pesades músiques nadalenques pels centres comercials. I la loteria farà versemblant que és l'atzar qui reparteix la bonaventura econòmica, quan l'autèntica repartidora serà s'Institut, que cruelment han posat davant els ulls d'UM, i que darà la recompensa als homes i dones que amb bona voluntat aidaren a fer bones unes eleccions per al partit, que encara no l'han rebuda.

I BÉ? Hi hauria sang si UM es tornàs a canviar de jaqueta i rompés el pacte abans que tothom estigui col·locat i pagat? És pura especulació no pensar en un Happy end per a aquesta pel·lícula, d'un productor de Hollywood com en Douglas.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.