Mentre els caps d'estat discuteixen sobre el futur d'Europa, la nova constitució i com protegir el poder de les capitals, es continua preparant el terreny per triar qui ha der ser el president de la UE un cop el càrrec es converteixi en un lloc de feina renovable cada cinc anys. A principis d'enguany, José María Aznar semblava tenir bastants de punts. Però la seva postura sobre la guerra d'Iraq potser li haurà fet més mal del que es pensa, i la forma en què ara el govern Aznar negocia la futura constitució tampoc no ha afegit punts al seu favor. També s'anomenava Tony Blair com un possible candidat, però això ja fa dos anys o més. Des de llavors gairebé tot el que ha fet a Europa ha ajudat a enterrar-lo. Amb cada nova versió de la llista de possibles presidents algun candidat gairebé desconegut va guanyant llocs i credibilitat. Un cas d'aquests és Jean-Luc Dehaene. Ha estat el número dos a la Convenció Europea, l'organisme que escrivia la proposta de constitució europea. Mentre el francès Valéry Giscard-d'Estaing s'ho ha jugat tot amb la convenció, el vicepresident Dehaene s'ha mantingut una mica al marge, fins i tot una mica escèptic. Sobretot, Dehaene no accepta que si la constitució s'enfonsa la seva reputació personal hagi de fer el mateix. Ha estat primer ministre belga, i per un veto dels britànics no va ser president de la Comissió Europea el 1994. Aquesta setmana anunciava, una mica contracorrent, que l'Europa dels vint-i-cinc partirà amb al tractat de Niça a la seva base i no la nova constitució. La constitució, diu, serà el producte d'uns quants anys més de treball, que permetran refinar molts punts amb l'ajuda de l'experiència de governar una UE expandida. També proposa que la UE de vint-i-cinc no es podrà governar com una unitat i que el resultat serà una Europa ja no a dues velocitats, sinó a multiples velocitats. Serà l'única manera que Europa podrà evolucionar, assegura. Dehaene potser sigui un desconegut per a molts europeus, però el president europeu serà triat pels caps d'estat i aprovat pel parlament, sense unes eleccions presidencials. Per tant, potser les seves idees el faran un candidat a president ideal per a tots.