Hi ha moltes opinions sobre com hem de mesurar el progrés de la humanitat, però una de les mesures fonamentals, la de l'alimentació de les persones, adoptada per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, demostra el que un mai no espera veure d'un barem de progrés: que anam cap enrere. Les Nacions Unides s'havia posat com a objectiu tallar per la meitat el nombre de persones que cada vespre van al llit amb gana abans de l'any 2015. Doncs en el seu darrer recompte, que tampoc no em puc imaginar com es fa, han trobat que el nombre de persones que pateixen desnutrició en el món augmenta cinc milions cada any.
L'estudi de tres anys s'acabà el 2001, i llavors eren 842 milions de persones que mengen cada dia menys del que necessiten per mantenir el seu cos sa. Si algú es pensava que la globalització havia d'oferir una sortida ràpida per als habitants dels països més pobres, hauràn de fer una reflexió.
El que hem vist de la globalització no els ha proporcionat ni un plat de menjar. Creure que la globalització els oferirà una solució a més llarg termini no és més que un acte de fe, segons aquest darrer informe de la FAO. De fet, la FAO diu que allà on s'ha vist una millora és en els països on la classe política s'ha compromès a millorar la situació dels pobres. És a dir, ha requerit sempre la intervenció d'un govern central, i la despesa de recursos estatals. S'apunta al programa del president de Brasil, Luiz Inacio Lula da Silva, que proposa eliminar la fam al seu país abans del 2007. Els països que més han millorat en l'alimentació de la seva població són els que han pogut estimular la producció agrícola pròpia. Aquests són sobretot Àsia, Amèrica Llatina i al Carib. No podrem parlar de progrés en la societat actual fins que els estats del Pròxim Orient, Nord d'Àfrica i Àfrica Subsahariana vegin una millora.
