Posar-se les piles

600 milions de tones més varen ser reciclats. És a dir, només la meitat de les piles que surten de les tendes són reutilitzades cada any, tot i les campanyes que s'han fet arreu del continent. La resta acaba contaminant la terra, l'aigua del subsòl i l'aire que respiram. Això no basta, diu Brussel·les, i vist que la proporció de gent que duen les piles usades a contenidors de reciclatge tampoc no augmenta, la idea és fer una llei que els ajudi a fer la reflexió necessària, per així dir-ho. Segons els càlculs de la UE, ens costarà entre un i dos euros per cap cada any posar en marxa un sistema de recollida i reciclatge adequat que compleixi els seus objectius. La llei prohibirà llençar bateries de cotxe, que són plenes de plom, i bateries que contenen cadmi i níquel, com les que duen els telèfons mòbils. El reciclatge reduirà la necessitat d'activitats mineres per extreure alguns minerals. La idea és que per cada habitant es reciclin uns 160 grams de piles cada any. Els estats on més se'n recicla ara són Àustria, Suècia i Alemanya, amb Bèlgica al capdavant, amb 230 grams de piles per cap reciclades cada any. Bèlgica va davant perquè hi ha dedicat doblers, es diu.

Cada belga paga dotze cèntims en import de reciclatge per a cada pila que compra. Els que més malament ho duen són els britànics, que no paguen cap impost de reciclatge i que reciclen només dos grams de piles per cap cada any. És evident que el que paga per evitar la contaminació n'és almenys més conscient del que pot fer per ajudar a millorar el medi ambient i està més disposat a fer-hi un esforç.