Que no cal xutar-se per «flipar»

El més fotut és que ho fa gent suposadament normal, sense esquizofrènia reconeguda ni amb símptomes de cap altra malaltia com l'alzheimer o l'amnèsia. És més, tenen tan plenes les facultats que ens saben malalts de memòria a la resta dels ciutadans. I no s'equivoquen. Divendres, si els déus del totxo ho volen, l'Ajuntament de Marratxí, amb el seu batle al front (si hi va, que a vegades té coses més importants a fer), aprovarà la nova classificació d'urbanitzable pels terrenys dels Caülls. El batle fa menys de dos anys era cobatle i signà la requalificació. Es presentà al públic com l'alliberador de la terra, el que havia conquerit la dignitat popular de preservar qualque bocí del seu maltractat municipi. I ara signarà la reconversió a l'estat anterior. Sí senyors, el batle Bestard té justificacions per a tornar urbanitzable el que era rústic, rústic el que era urbanitzable i urbanitzable el que ho havia estat però ja no ho era gràcies a la seva intervenció. I tot sense presentar simptomatologia estranya. Si per un d'aquells casos aquest ball de bot no vos escarrufàs, l'excusa presentada -que no argument- és el cost de la suposada resolució judicial del plet que l'urbanitzador els posà. Amb tota la jurisprudència a favor de l'Ajuntament (cal recordar que ell, en nom del consistori, actualment pledeja perquè no es faci la urbanització que ara ell aprovarà; que jo no m'he tornat boig encara), la sentència previsible serà condemnatòria per les arques municipals pel valor del que l'urbanitzador hagi invertit i no sigui amortitzable: un poc menys de 0,5 milió d'euros. Però el senyor Bestard ens vol fer creure que els tribunals xuclarien 25 milions d'euros dels doblers públics, que és elucre cessant que reivindica el promotor i mai ha atorgat un jutge. Si és curiós que la xifra del batle i la del promotor siguin la mateixa, encara ho és més que, per a defensar el que ara no vol defensar, el consistori contractàs el reconegut missèr i polític, senyor Fèlix Pons. Ara haurà de pagar-lo i retirar el plet (no consta al consistori que ho hagi fet), sobretot perquè no fos cosa que el jutge s'avançàs i deixàs el batle amb el cul (i qualque cosa més) a l'aire.