Perdre el temps

Potser don Joan Huguet tengui raó i els consellers d'Hisenda, excepció feta del senyor Forcades, han estat tots de discurs avorrit. Ell els ha patit en escó propi i jo, que per aquella casa hi vaig de borino, no el contradiré. Però, d'aquesta realitat a obrir el televisor i dubtar si les notícies són sobre una sessió parlamentària o la grossa de Nadal, hi ha una lleugera diferència. Ahir, i que em perdonin si qualcú se sent ofès, el conseller Ramis en lloc de polític pareixia un nin de la madrilenya escola de San Ildefonso cantant els números. Cert que els neocons han decidit no fer política ni en el Parlament ni en els plenaris del Consell Insular. Entenen política com a acte de propaganda i plens i plenaris no entren en les llistes de màxima audiència. Amb aquest pensament, el debat és oferir oportunitats al contrari. I per a què voldran oportunitats els contraris si quan les tenen es dediquen a qüestionar objectius i recursos. Una incomoditat. Una mala passada i millor si es pot abreujar. Abreujar, retallar i convertir en bonsais de parlamentarisme les nostres institucions. Per a què deu voler l'oposició tractar temes com la llei de «Telecon», en el Parlament, o e«Pla Territorial en 7 dies», en el Consell? Segur que només per emprenyar, recercar defectes, comparar amb projectes anteriors, fer com si descobrís els motius dels canvis, insinuar que hi ha interessos privats i prevaricacions... i perdre les votacions. Se'ls derrota i punt, que és el que ha volgut la ciutadania (ells sempre saben el que vol la ciutadania, especialment des que són hermeneutes conversos) i es deixen les discussions en el terreny privat (ara no sé si en el terreny privat o en els privats de terrenys; però de terrenys, com sempre, segur que anava la cosa).