Des d'Aznar fins a Piqué, passant, naturalment, per Rajoy, el pensament únic del Partit Popular després de les eleccions catalanes es basa en la profecia que, amb un Govern que integri Esquerra Republicana, Catalunya no assolirà l'estabilitat. El PP ja no es conforma a tergiversar el passat i a crispar el present, sinó que catastrofitza el futur si el futur no es desenvolupa pels camins que aquest partit considera practicables. Fora d'aquest apriorisme, tot ha de tendir forçosament al desastre. Però la veritat és que es pot detectar un fil de versemblança en la seva profecia apocalíptica. Basta respondre afirmativament aquesta pregunta: pot el Govern central dissenyar unes estratègies desestabilitzadores i aplicar-les, per exemple, a la comunitat autònoma de Catalunya? La resposta afirmativa no naixeria del no res: la mateixa maniobra de Rajoy, reunint-se amb els empresaris catalans per demanar-los tota la pressió possible per evitar un Govern amb ERC inclosa, és una maniobra desestabilitzadora de manual. No creim que una des les respostes que va rebre (que l'ascens d'ERC s'explica, en bona part, per la radicalització del PP) li proposi cap punt de reflexió, tota vegada que la cúpula de la dreta espanyola ens té acostumats a definir la realitat des d'un laboratori ideològic amb connexions amb la mateixa realitat lamentablement avariades. El PP és un partit de pinyó fix, amb una lectura obcecadament limitadora de la Constitució, la qual degrada amb un ús extremament sectari. Mai com fins ara no s'havia emprat la Constitució com una amenaça contra totes les altres forces polítiques (amb l'excepció intermitent del PSOE). El resultat és que, atès que es pot fer aquest ús del text constitucional, creix l'aspiració a modificar-lo, aspiració que el PP satanitza teatralment (llevat que qui la manifesta sigui el seu fundador, Fraga Iribarne). Es dóna la paradoxa que un exanticonstitucionalista abrandat, Aznar, empra la Constitució com a comodí contra tot el que no s'ajusti a la seva idea d'Espanya, mentre que el fundador del PP en demana la reforma. No s'estranyi el PP si la seva lectura de la Constitució té un creixent efecte bumerang: no es pot esperar altra cosa quan se l'esmenta en va tot el sant dia.