El passat dia 20 d'octubre em vaig despertar a les 4.00 h de la matinada amb un insecte dins l'orella, que no sé com va entrar ni perquè; però el fet és que a casa ningú em podia ajudar perquè no el veien.
Vaig decidir anar al PAC, on suposava tindrien unes bones pinces o algun instrument per treure'l. Per desgràcia no va ser així, amb les seves pinces no arribaven fins a l'insecte i després d'intentar-ho amb aigua i alcohol, em van dir que el millor era que em dirigís a Son Llàtzer, on podrien extreure'm l'insecte. Així que a les 5.00 h. a Son Llàtzer; quan em va tocar el torn, la doctora d'urgències, em comunicava que no disposaven de pinces adequades, de manera que va anar a cercar una espècie de «tisores sense punta». Després d'haver mirat l'orella i descobrir l'insecte, va començar a rascar i punyir sense veure res, és a dir, a cegues. En aquells moments em va començar a fer bastant de mal i li vaig comunicar, la doctora de manera bastant seca i brusca em va contestar que lògicament ella anava a cegues i que estava rascant i em feia una ferida, que aguantés el mal perquè no em rompria el timpà i, que aquesta era l'única manera de treure l'insecte.
Quina va ser la meva sorpresa?, que després d'aguantar el mal durant mitja hora, només va aconseguir extreure mig insecte i les butzes. Quan vaig repetir-li que em feia molt de mal i que no podia més, de mala gana va cridar un company dient-li que vengués per veure si podia aconseguir treure-me'l; després de mirar la situació va dir que ell no tocaria res més, que l'orella ja estava prou malament amb la ferida, i que ho intentessin treure amb xeringades d'aigua. I de la mateixa manera que en el PAC, em varen tirar unes cinc xeringades d'aigua, sense obtenir resultat. I per acabar la doctora em digué que fins que no arribés l'otorino a passar consulta, és a dir, fins a les 9.30h, no em podrien fer res més, que me n'anés a casa, i tornés a les 9.30h amb el paper que ella em facilitava.
Em vaig quedar «feta pols», em sentia impotent davant el fet que eren les 6.00h de la matinada i sortia de l'hospital Son Llàtzer amb unes condicions pitjors de les que havia entrat. Vaig arribar amb un insecte a l'orella (una espècie d'escarabat) i vaig anar-me'n a casa amb una dolorosa ferida a l'orella i l'insecte xapat per la meitat que em podia infectar la ferida.
Així vaig haver d'estar esperant a casa durant 3 hores, fins que a les 9.30h em tornava a trobar a Son Llàtzer perquè em ves l'Otorino. Em van enviar a l'admissió d'urgències perquè allà amb el paper que m'havia donat la doctora feia unes hores, em donarien una hora d'urgències per l'otorino.
Quina fou la meva sorpresa?, que l'al·lota d'admissió em digué que em donava hora per l'endemà a les 10.20h, ... li vaig dir que no podia esperar 24 hores, que era una urgència. Em respongué que no era el seu problema, que el paper posava: «cita con el Otorrino mañana por la mañana», i que implicava una cita per dia 21 d'octubre. No els vaig poder convèncer que la doctora s'havia equivocat. L'única carta que vaig tenir a favor, fou que la infermera a la que li vaig explicar el cas, va fer que m'acompanyessin directament a la consulta d'otorino.
A la fi vaig entrar a la consulta de l'otorino, el qual es va estranyar molt... Em va dir que aguantés el mal, ja no hi havia més remei, tenia l'orella inflamada i amb una ferida, però allò s'havia de treure. Amb un moment va acabar tot.
Intent comunicar el meu desacord amb la metodologia, ja que la intervenció del metge de guàrdia, en aquest cas va ser pitjor, desastrosa. Pens que més valia que m'hagués enviat directament, amb l'insecte sencer i amb la meva orella sana a l'otorino, almenys no m'hagués ocasionat una ferida i inflamació.
No em sembla gens bé que a un servei públic passi això, ja que el sistema de Son Llàtzer em va complicar immensament un problema que s'hauria pogut resoldre en un instant si a les urgències hi hagués un especialista otorino o que els metges de guàrdia disposessin dels recursos necessaris.
Rosa Mas. Santa Maria del Camí.
