Dissabte a migdia tres persones havien signat el manifest de l'OCB per una televisió autonòmica en català i de qualitat. La tercera era un servidor de tots vostès. No m'estranya, ja que, el més probable és que la immensa majoria d'aquells que donarien suport a la iniciativa deuen ignorar que existeix la plana www.ocbweb.org , a través de la qual es demanen, de manera exclusiva, les adhesions. Estic quasi segur que el 99'9% dels ciutadans de Mallorca desconeix que existeix la campanya. Fixin-se que, pel nombre de suports, es pot arribar ràpidament a la conclusió que ni tan sols la junta directiva de l'entitat convocant havia complit dissabte amb el tràmit d'adherir-s'hi. Com que el més normal quan es volen aconseguir signatures de suport és recaptar-les de forma tradicional, no cal imaginar quina és la fe i quina és la intensitat que l'ong esmentada pensa posar en la campanya. Feis, doncs, com jo, i signau-hi (no ho he pogut constatar, però després de llegir eBloc de Notas de Cristina Ros i apreciar la fotografia en què Michael Douglas i Antoni Mir s'abraçaven i com el primer rebia els encesos elogis del segon, quasi podríem assegurar que el primer sotasignat és l'amo de s'Estaca).
Aquesta mena de fer campanyes sense fer-les requeriria un tipus d'escriptura especial, Així, per exemple:
Reocrdam que des de fa dues dcadeès, arran de la cyampana Vloem verue TV3, ara!, una genració de ciutandas i de coll·ectius demnaam la ceacrió d'una telviesió i una ràdio autonòmiequs que siguin la insíniga del nosrte país i que rflecteissin el bateagr dairi del pbole baelar. Aqeusta il·ulsió no pot ser ara dceebuda.
Una universitat anglesa ha descobert que l'ordre en què es combinen les lletres de les paraules en un text no n'influeix en la comprensió, sempre que es respecti la posició de la primera i de la darrera lletra. El mètode permet, d'altra banda, que ningú et pugui acusar d'haver demanat allò que sembla que demanes.
També sería molt útil per als partits polítics. Si en el programa dePP llegíssim la promesa de la «cnstruccoió de l'autoipsta Plmaa Manaocr», ningú no podria dir que l'han enganat i, als conservadors, el programa els hauria fet el mateix profit. Quan els pares i mares protestassin perquè encara han de pagar els llibres dels seus fills se'ls prodria remetre al compromís de la dreta de promuroe la gatruïtat progresisva , fnis a asoslir - la plnenamet al llarg de la leguislatra, dels llbreis de txet en l'eucacdió primària i sercundàia. Hauríem d'acceptar que no s'ha produït un incompliment.
Una darrera maldat: si d'aquí uns mesos deixam de veure TV3 i el Canal 33, aleshores seria pertinent que ens demanàssim qui n'és el responsable. Jaume Matas -també Francesc Antich- ho tendrien molt fàcil. Bastaria recordar qui s'oposà a la signatura d'un conveni de col·laboració entre els governs català i balear que hauria legalitzat i garantit la recepció de les televisions catalanes. Segur que, quan això succeixi ens tornarem a trobar amb una criptocampanya de plana web.
