Prou de violència domèstica

La mort d'una dona ahir a Son Servera, segons tots els indicis a mans del seu marit en tràmits de separació, és la gota que fa vessar un tassó massa ple de violència, odi i instints destructius que envolten el món de moltes parelles. Les xifres de violència domèstica, començant per maltractaments físics i psíquics i que en els casos més terribles acaben amb víctimes mortals, s'estan disparant d'una manera esfereïdora. Ens trobam davant una xacra social que cada cop és més difícil de combatre. Cal que les institucions s'hi impliquin molt més. És necessari que es facin campanyes de conscienciació més constants i directes. És possible que amb aquestes campanyes no s'aconsegueixi evitar un crim com el de Son Servera, però sí almanco frenar petites violències que deriven en parelles o matrimonis trencats, un camp molt abonat per als trastorns mentals o les passions més desfermades. El resultat és que drets constitucionals essencials, com el de la vida o el de no rebre tractaments inhumans o degradants, són conculcats diàriament. I és que aquesta violència també és fruit d'una manca de formació ciutadana. Qui és conscient dels seus drets va més alerta a l'hora de trencar els dels altres. Els instints possessius, fruit d'altres èpoques no democràtiques, ja no tenen sentit dins les parelles actuals. El problema és que molts dels seus integrants ho ignoren. Les institucions no han d'abandonar mai el seu deure d'educar i formar ciutadans.