Per poc, però Margalida Rosselló va guanyar, en el congrés d'Els Verds de dissabte passat. Va ser tota una sorpresa, la victòria de les tesis del sector encapçalat per Rosselló enfront del representat per Miquel Àngel Llauger. Això vol dir que malgrat els resultats de les eleccions passades, els ecologistes insisteixen a no «casar-se» amb ningú, o sigui que aposten per enfortir el segell verd en solitari, i llavors ja se veurà si fan o no coalicions, no tant per a les generals, que probablement sí, com per a les futures autonòmiques. Ara s'haurà de veure què passa amb els derrotats. Perquè el sorprenent fracàs els deu haver deixat d'allò més tocats i, a més, després de perdre el congrés de 2002, forçar a última hora la coalició amb EU a principis d'enguany però trobant-se que llavors l'encapçalava qui no la volia, doncs ara, això, els deixa en una situació mol complicada.
Per altra banda, el congrés de dissabte obre una fase nova en la relació amb EU, que encara no se sap com evolucionarà, però no fa bon aspecte. Addueix Rosselló sovint que no és just que se pretengui que ells s'hagin de «casar» amb EU, i se'ls negui el dret a poder fer el que creguin que els interessa a cada moment, sense haver de pagar cap hipoteca. En principi té raó, Rosselló. Però, clar, hi ha diferències entre Els Verds de Mallorca i els altres partits que, si més no, matisa la inicialment impecable argumentació. Primer, Els Verds mallorquins històricament mai no han tengut representació per si sols i el suport electoral demostrat ha estat d'un tres i busques per cent. Segon, políticament, al marge de l'aportació de vots de cada formació, les dues úniques vegades que ha tengut representació (1999 i 2003) l'han aconseguida mitjançant la coalició amb EU. Tercer, les referències de vot ecologista a les altres illes el maig passat (Menorca, un 3%; Eivissa, un 3'2%) estan en sintonia amb la força demostrada tradicionalment a Mallorca, per la qual cosa racionalment no és suposable, ara, que Els Verds tot sols haguessin tengut millor resultat que, per exemple, el 1995. Quart, la realitat mostra que allà on havien tengut representació (Eivissa, des de 1995) l'han perduda, allà on aspiraven a tenir-ne (Menorca) s'han quedat bastant lluny d'assolir-la, i a Mallorca només gràcies a la coalició amb EU en tenen. Per tot això la situació d'Els Verds mallorquins és diferent a les dels altres partits. La seva representació, després del 25 de maig, només s'explica a través d'EU (i viceversa, possiblement) i, el que és pitjor per a ells, amb un horitzó de futur (al contrari del que permetien les suposicions de la legislatura passada) que simplement no se veu. Per tant, té tota la lògica del món que els seus coalitzats, així com pràcticament la meitat d'ells mateixos, volguessin estrènyer la coalició en vistes al 2007, que és el que racionalment donaria a un i altre partit la mínima seguretat de seguir existint, a les institucions. Perquè és aquesta, justament, la qüestió. No se tracta del dret, que ningú no nega, a fer el que vulguin, sinó de si donen prioritat a la representació o no, i ésser conseqüents amb la decisió presa. Si n'hi donen, congelar, com feren l'anterior legislatura, l'única decisió que saben que hauran de prendre és una mala opció. Si no n'hi donen, aleshores no pareix que tenguin ja res a fer, amb EU. Si volen seguir apostant per la representació, la decisió de dissabte és dolenta perquè ara la situació és radicalment diferent a la que era abans de les eleccions del 25 de maig. Després de quatre anys en el Govern tenint les conselleries de referència ideològica (Benestar Social, Treball i Medi Ambient) la coalició va fer dos mil vots més que quatre anys abans, un 5'5% sobre els emesos. Això és molt poc: un 0'51% manco i no s'hagués tengut representació. Objectivament, seguir donant llargues a EU amb vistes al futur condueix a tots dos directes a l'abisme. Per tant, és de suposar que EU no accepti tornar a jugar amb les cartes verdes. Perquè el que fins al 25 de maig eren diferències d'estratègia, des de dissabte s'ha convertit en abismals separacions de concepció política: o donar prioritat a la representació o no. Això és el que separa ara EU d'Els Verds, i trenca en dos blocs els ecologistes. Així les coses, si les tres parts actuassin amb coherència la coalició s'hauria de rompre. Si hi hagués coherència...
Miquel Payeras, periodista
