Aquest me sembla a mi que és el diagnòstic més encertat de la situació en què ha quedat el sector turístic després de les eufòries provocades per la convenció de l'ABTA de la setmana passada. Al marge de la vergonya aliena que produeix el servilisme amb què els responsables polítics i econòmics del sector han rebut humilment les amonestacions dels representants dels turoperadors britànics, lo realment preocupant és que, a l'hora de fer el balanç tot són osques. Per començar, ha quedat en evidència una vegada més la tremenda equivocació que ha suposat la supressió de l'ecotaxa. Per cert que, en el més pur estil PP, el Govern suprimeix la taxa, però no es preocupa de compensar per una altra via la disminució d'ingressos que això suposa. I així, el pressupost de la Conselleria de Turisme per enguany disminueix en un 28'7 per cent i es converteix en una de les maries del pressupost de la Comunitat Autònoma: La indústria que genera devers el 80 per cent del PIB balear rep per part del Govern l'atenció del 2'24 per cent del pressupost, notablement menys que la Conselleria d'Agricultura, per exemple. I els hotelers no protesten. Això sí: Estan encantats que Londres vulgui crear una Fundació Mediambiental que es nodrirà del donatiu voluntari de 0'75 euros, si és que els clients de les agències britàniques de viatges volen fer aquesta aportació, que serà una misèria que es destinarà a millorar les zones turístiques, gestionada per Londres, s'ha de suposar. Ja és ben ver que no és bo per a esser senyor qui a esser esclau s'avesa! I encara hem d'aguantar no sols que el senyor John Harding, president de l'ABTA, tengui la barra de proclamar públicament que l'eliminació de l'ecotaxa «demostra el poder de l'ABTA» sense que a ningú li caigui la cara de vergonya, sinó que, com que les vendes per l'any qui ve van un 36 per cent per davall de l'any passat (ara que no es cobrarà ecotaxa!), vol que els hotelers abaixin els preus i invertesquin per millorar els hotels de tres i quatre estrelles, és a dir: Vol que li venguin un producte millor a un preu encara més baix. I per rematar la cosa, es permet marcar la política turística que hem de fer a les Balears i diu: «No necessitam més hotels de cinc estrelles». Quan el senyor Harding diu «no necessitam» vol dir, és clar, que ells, els turoperadors britànics, no els necessiten. Homo, si els nostres hotelers són tan beneits que li donen hotels de quatre estrelles renovats a preu d'hostal, és clar que no els necessiten. Però si tenim en compte l'objectiu tantes vegades proclamat, i mai fins ara, seriosament enfocat, d'atreure turisme d'alt poder adquisitiu com a complement al turisme de masses; i si tenim en compte l'estudi presentat aquests dies pel Centre d'Economia de Mallorca, gens sospitós de radicalismes irresponsables, que conclou que l'estacionalitat del nostre sistema turístic segueix igual que fa vint anys, potser que a nosaltres sí que ens interessi tenir més hotels de cinc estrelles. Sempre, és clar, que siguem capaços de crear l'oferta cultural, d'oci i empresarial que aquests visitants esperen trobar, començant per un Palau de Congressos com Déu mana. Però això no es pot esperar d'un Govern que rebaixa el pressupost de Turisme i gasta els doblers sense to ni so, perquè l'únic so que coneix és el que li fan ballar els turoperadors britànics o alemanys. Vergonya, cavallers, vergonya!