El Govern Matas s'ha tret de la màniga una llei de ràdio i televisió autonòmica per la drecera de la Llei d'Acompanyament dels Pressuposts. La Llei d'acompanyament pressupostari (si em permeteu un aclariment ràpid) és una llei que es tramita amb la de pressuposts, i que té com a funció incloure mesures (sobre qüestions com taxes o finançament) necessàries perquè els pressuposts facin bon camí. Una tradició nefasta ha consagrat la pràctica de convertir-la en un calaix de sastre que els governs omplen de decisions que s'estalvien molt de tràmit parlamentari, i, de passada, molta publicitat i molt de debat: és una manera de legislar clandestinament. Amb la Llei d'acompanyament d'enguany, el Govern Matas ha duit aquesta tendència a l'extrem més escandalós possible: entre d'altres coses, modifica una vintena de lleis vigents, desfà parcs naturals (una mesura que deu ser inèdita a escala planetària), modifica lleis estatals (una befa al principi més elemental de jerarquia normativa), multiplica les empreses públiques i legalitza «habitatges unifamiliars» de 1.000 metres quadrats a 300 metres de la costa.

Perdut dins d'aquesta capsa de sorpreses, ens trobam amb un article que modifica 13 articles (sobre 28) d'una antiga llei de ràdio i televisió autonòmica. De facto, es crea una llei nova sobre una matèria que ningú no dubta que exigiria temps per recollir tantes aportacions com fos possible. El proper dia 1 de gener (el dia que entren en vigor les lleis de pressuposts i d'acompanyament), el Govern tendrà la seva llei de televisió autonòmica, juntament amb la partida pressupostària corresponent, i podrà aplicar-se a la tasca de posar en marxa la que ja es coneix com Tele Matas.

Ningú no pot associar els sintagmes «Govern de Jaume Matas» i «televisió autonòmica» sense que un calfred li recorrri l'esquena. Un repàs a la llei que resultarà del groller procediment legislatiu que he descrit, conjuntat amb les declaracions que ha fet el Govern sobre la matèria, resultarà encara més intranquil·litzador. Tant de bo que sigui una profecia falsa, però és fàcil témer una tele parcial, bífida i vulgar.

Una tele parcial, ja que la llei dóna tot el poder a un Director General nomenat pel Govern, sense necessitat d'una majoria qualificada que el revalidi, que hauria estat una garantia d'imparcialitat. Podem començar a imaginar una televisió amb molts d'Urdacis balears (i, probablement, sense cap Letizia). Una tele bífida, com ja han anunciat la vicepresidenta, que deu trobar que és necessari un mitjà públic bilingüe per protegir el castellà de la seva escassa implantació al mercat audiovisual i de la seva precària situació social a les Illes. I una tele vulgar, encara que se'm pugui acusar d'excedir-me en el prejudici. Convé fixar-se, però, en un petit detall d'aquesta modificació de llei: quan el text normatiu es refereix a la publicitat com a font de finançament, ha estat eliminat l'article «limitadament». Publicitat sense límits, per tant, cosa que, al seu torn, vol dir carrera per l'audiència. Això, sumat a les tendències valencianistes del nostre president (del Canal Nou valencià ve Tómbola, mare de tota la darrera fornada de telebrutors), no ens fa presagiar precisament una televisió de qualitat.