Quan vàrem llegir l'article d'opinió publicat a Diari de Balears, el dilluns 27 d'octubre, de la senyora Josefina Santiago, hi vàrem reflexionar, i també ens demanam: de veres mereixem una Conselleria de Benestar Social? Potser sí, o potser no?
No voldria entrar ara i aquí en el capítol de greuges comparatius, històrics, o d'eficàcia política, però sí que m'agradaria contestar els arguments esmentats de justícia social.
La política social és una de les principals accions de qualsevol govern que consideri necessari avançar cap a una societat més justa; això és veritat. L'important, creiem, no és per a nosaltres si hi ha una Conselleria de Benestar Social o no, l'important és realment com actuen els que tenen el poder i el deure de solucionar o millorar la greu situació de desigualtat i discriminació social que patim els col·lectius amb risc d'exclusió, els mes dèbils, les persones majors, els infants, les dones, i les persones amb discapacitat; quina cosa, eh?, persones amb discapacitat...
Vostè sap ben bé, perquè així li hem demanat moltes vegades, quina discriminació patim els discapacitats en general, i no seria just no reconèixer que s'han fet coses, sobretot des d'altres conselleries com són Treball, Interior, però de Benestar Social, per al nostre col·lectiu, més que coses, cosetes..., vull dir petites coses, i encara qualcunes ben mal fetes... o fetes malbé!
Vostè i l'exconsellera de Benestar Social coneixien bé quines mancances patíem quan va entrar a dirigir l'IBAS, i quan va sortir encara estaven i estan sense resoldre.
Seria molt llarg explicar, aquí i ara, totes les qüestions pendents, que tant vostè com la senyora Fernanda Caro coneixien, però com que tenc una espina clavada, sí que vull esmentar-li cinc temes pendents:
1. El Centre de Tractament i Rehabilitació de Lesionats Medul·lars, que sortia a tots els mitjans de comunicació que ja es construïa durant la campanya electoral, i fins i tot vostès ens varen convidar a la posada de la primera pedra. Quina desil·lusió!... perquè encara no el tenim a disposició, (ni primera pedra ni s'ha fet res de res).
2. Quant a la Federació d'Esports per a Discapacitats, hem fet reunions, reunions, i més reunions, i quan tot estava decidit per constituir-la, ai!... la directora d'Esports de la Conselleria de Benestar Social, sense raons ni explicacions, tancà les negociacions.
3. De les places de les residències assistides per a persones amb discapacitat física, no hi ha ni una sola plaça disponible a totes les Illes Balears.
4. I què em diu del Decret 45/2003 pel qual se regulen els acolliments familiars i les adopcions. Com pot ser que una consellera de Benestar Social, que és la responsable de la integració i defensa dels drets dels discapacitats entre altres, faci un Decret amb un article tan dubtós, pens que fins i tot inconstitucional, com el 28, punt 1.1, b), que discrimina tot un col·lectiu, el qual precisament ella hauria de defensar. I pitjor encara: després de demanar-li que rectificàs, no ho ha fet.
Pot ser que aquest proper paràgraf li soni a música celestial, però ja li ho vaig dir en el 2002:
5. Quina llàstima de temps perdut, quina pena d'oportunitat feta malbé per solucionar problemes i facilitar la integració real i efectiva de les persones amb discapacitat, amb una Conselleria de Benestar Social i quatre anys perduts; vostès se n'han anat i nosaltres n'hem quedat baldats. Nosaltres encara hi som, això sí, però hem quedat amb els nostres problemes sense resoldre; i encara hem d'anar a una altra comunitat autònoma (els que en tenen sort) que no és la nostra, si volem rebre el tractament digne que mereixem i que és el nostre dret i que va ser el seu deure, promès i no complert, quan és impossible tenir una plaça a una residència assistida per a persones amb discapacitat física, quan encara no podem adoptar nins, quan no disposam d'habitatges adaptats, i pertot arreu queden barreres arquitectòniques que ens impedeixen gaudir dels recursos normals, als quals tots tenim dret. Quina desil·lusió, quina pèrdua de temps!
Per tot això, reflexionam, i també ens demanam, mereixem una Conselleria de Benestar Social? Potser sí, o potser no?
Del que estic ben segur és que mereixem que els responsables polítics solucionin els nostres problemes sense més dilació, ja, amb els pressuposts necessaris i amb les accions concretes que pertoqui, i no amb anuncis als mitjans de comunicació per fer propaganda en temps d'eleccions. Amb Conselleria de Benestar Social o sense.
Manuel Zafra. Vocal de la Junta Directiva d'ASPROM.