La separació d'Àlaba

Durant dècades, Madrid s'ha cansat de repetir que el gran problema d'Euskadi era la violència, però que tot era «debatible» des del diàleg i el respecte de les regles de joc democràtiques. Però ara que la violència s'està esvaint, i que el Govern basc multiplica els seus esforços per arraconar ETA, els partits d'obediència centralista contraataquen amb la jugada del secessionisme alabès. Des d'aquesta perspectiva, cal dubtar i molt que hi hagi sinceritat per part de Madrid per resoldre el problema basc. Aznar cerca una victòria que impliqui demostrar la «inutilitat» del nacionalisme i evidenciï la seva incapacitat per resoldre els problemes d'Euskadi. I el camí més curt és propiciar una fractura interna basca: alabesos contra guipuscoans i biscaïns. Mostrar Euskadi com una olla de caragols on només la mà «conciliadora» de Madrid pugui posar pau entre aquests «provincians».

És la vella jugada de la divisió interna per crear entre els bascs complex d'inferioritat sentint-se incapaços de solucionar els problemes interns. Els partits centralistes volen aprofitar la seva majoria a Àlaba perquè, en darrer extrem, sigui el seu Ulster. Mal camí trien per avançar cap a la reconciliació.