Matas, Formentor i l'imperi

Jaume Matas pronuncià a Formentor divendres passat un tan documentadíssim com buit, insípid i servil discurs en la inauguració del Fòrum de Formentor. I que l'amfitrió comenci amb vacuïtats de bunyol de vent és el signe més clar que la trobada, que de cada any que passa és més insubstancial, s'està morint per manca d'empenta i sinceritat dels participants. L'única manera de donar sentit a Formentor és deixar de banda escolàstiques pastisseres de manual i parlar amb el cor i amb el seny. El drama de la Mediterrània, des de sempre, ha estat i és el conflite entre rics i pobres, o la lluita entre els mateixos rics per fer-se els amos de la situació i per dominar i esclavitzar els pobres. Des dels primers imperis, des de Roma, la Mediterrània és el marc geogràfic on amb més acarnissament s'ha demostrat l'obsessió d'uns estats per cobrir de cadenes els altres. I els llibres bells i els grans pensaments han estat sovint la coartada per rompre tractats, convertir els pactes en paper banyat i humiliar els derrotats supeditant la seva cultura i valors als de la potència vencedora. Com pot dir Matas, citant un savi ianqui, que la guerra de l'Iraq és la darrera del segle XX quan es tracta d'un nou episodi de conflicte imperialista clàssic revestit de barata justificació política i jurídica? Sempre ha estat igual, i mentre hi hagi homes lliures agenollats davant els imperis, la vergonya continuarà.