Miquel Payeras

La tele Matas

Miquel Payeras05/10/03 0:00

Aquesta setmana ha botat una nova notícia sobre la televisió autonòmica. L'empresari que controla Canal 4 ha contractat Javier Mato, el que fou director general de Comunicació durant la primera presidència de Jaume Matas, com a màxim responsable d'una empresa multimèdia que farà producció per a televisió, ràdio i premsa. Immediatament han saltat totes les suposicions, i algunes informacions, vinculant el fitxatge de Mato a la hipotètica futura televisió autonòmica del PP balear la qual, per altra banda i segons avançava aquest diari dissabte, podria tenir ja data d'inici d'emissió posada: d'aquí un any, just. Paral·lelament, fa deu dies, se va crear l'eix València-Palma, entre els governs del PP d'aquí i d'allà. En aquesta col·laboració estratègica la part cultural serà important. S'anuncià la creació d'una fundació cultural, la Consolat de Mar, que, sense Catalunya, és bo d'imaginar més o manco cap a on anirà, que, segur, no serà en la mateixa direcció que va l'Institut Ramon Llull. En aquesta cimera valencianobalear la qüestió de la televisió, que se pot considerar com a cultura, no estava en l'ordre del dia, oficialment no se tractà, però, això sí, tots dos governs s'hi referiren, encara que només fos per dir això mateix: que no s'havia tractat. En tercer lloc, tornant a la televisió autonòmica, se coneix que el govern balear està disposat a tirar-la endavant i que, a tal efecte, podria adquirir la televisió de Calvià, per a la qual cosa ja hi ha hagut converses. Televisió que, cal recordar, la majoria política que governa l'ajuntament, el PP i UM, ja l'han convertida en bilingüe castellà-indígena.

Tenim, per tant, tres elements que podrien anar convergint. Un, la voluntat del Govern de fer la tele i la possibilitat d'adquisició de TV Calvià. Dos, els moviments empresarials a Grup Canal 4 que s'interpreten convergents, en el futur, cap a l'entramat que donarà lloc a la tele autonòmica. I tres, l'estreta col·laboració política general, i cultural en particular, entre els governs balear i valencià.

Si se sacsegen els tres elements convenientment, se mescla tot ben mesclat, el brou resultant, tot i encara no saber molt bé com serà, ni quin gust farà, pareix que desprèn una olor a televisió autonòmica balear nascuda a través d'un acord amb Canal 9 de València, la qual donaria, a més de producció, l'accés a la Federació d'Organisme de Ràdios i Televisions Autonòmiques (FORTA). A més: una productora privada central podria aportar part de la graella autòctona, la qual se podria complementar a través d'acords amb d'altres televisions locals, que farien un paper semblant; i, finalment, amb la cobertura d'una televisió pública autòctona de projecció insular mallorquina (Calvià) propietat del Govern se tendrien instal·lacions i freqüència, i fàcilment se podria fer-la d'àmbit balear. La programació d'aquesta hipotètica televisió se faria, com ja ha dit la vicepresidenta Rosa Estaràs, en bilingüe castellà-indígena. O, per ventura, tendria una mena de doble naturalesa, o sigui dos canals: un, tot o majoritàriament en castellà, pel qual s'apostaria fort ferm per fer-lo molt competitiu, i un altre exclusivament en indígena sense donar-li tanta importància. És vera que saber, no se sap res del cert. Però tot apunta que si neix la criatura no serà molt diferent d'això comentat. En alguns articles anteriors sobre la qüestió, aquí s'havia expressat l'escepticisme sobre la possibilitat real que s'acabàs per muntar la televisió autonòmica. Raons de volum econòmic (perquè serà caríssima), complexitat tècnica (la futura digitalització del senyal) univers petit (demografia escassa) i migrada potencial audiència (TVE, Tele 5 i Antena 3 se'n duen prop del 90%) converteixen, tot plegat, la hipotètica televisió autonòmica en un desbarat irracional i sense cap justificació. Les raons per l'escepticisme se mantenen. Ara bé, també és cert que no se valorava prou un altre element. Matas, després de l'estança Madrid, pareix estar convençut que només una televisió dóna raonables seguretats de guanyar les eleccions. I que a pesar de les dificultats evidents de posar-la en marxa, hi està ben encaparrotat, costi el que costi. Així que per ventura sí, que d'aquí un any més o manco tendrem la Tele Matas.