Es defineix pels actes o pels actors?

Com que ara tots hem de saber el castellà perfectament i el català a discreció de l'usuari, aniré a beure en el diccionari de la Real Academia perquè la definició sigui tan exacta com qualsevol altra, però indiscutible pels neocons que comanden. O no, perquè aquests són capaços, si fos necessari, d'emmotllar l'Academia com han fet amb els mitjans de comunicació, les empreses privatitzades, la judicatura, la fiscalia, la universitat, les relacions internacionals, l'urbanisme, la Constitució, l'escola, la religió, els serveis d'informació, el Parlament i un interminable etcètera que es pot resumir que s'han fet la democràcia a mida i amenacem d'expulsar a qualsevol incaut que reivindiqui un patronatge diferent. Però, anem al que anàvem (malgrat tot sempre acaba en el pessimisme del futur uniformat i fosc) i vegem què diu l'essència de la llengua castellana.

Terrorismo: Dominación por terror. Sucesión de actos de violencia ejecutados para infundir terror. Llevonces de saber què és terrorisme pels que dominen la llengua dominant, obriu un diari de dissabte o de diumenge passat i mirau les cares dels palestins que fugien dels atacs israelians o passaven al davant les runes del que havia estat, juntament amb 27 famílies més, l'edifici de la seva llar, dinamitat perquè una altra vegada els veïns delatin on es troba l'home perseguit per les tropes de l'estrella de David. O el castellà és una llengua imprecisa o aquelles fotografies recullen escenes de dominació per terror i actes de violència matemàticament executats per a infondre terror, és a dir: terrorisme. Si voleu que faci el reconeixement explícit del que em sembla una obvietat, allà va: el terror en les cares dels palestins agredits no es diferencia gens del que duen imprès en el rostre els israelians que assisteixen impotents a l'esclat d'un autobús per un suïcida carregat de bombes. Per això, convé no confondre i anomenar les coses pel seu nom: els actes comesos per l'exèrcit del senyor Sharon són terrorisme. De la denominació dels altres ni ho discutim. Quin temps es torbaran els ministres d'afers exteriors de la Unió Europea a bloquejar comptes corrents d'aquesta organització terrorista? Quan ho proposarà l'eficaç senyora Palacio? O ara ens vendran que el terrorisme no es defineix pels actes sinó pels actors? Però després, si no volem caure en encotillades definicions, cercau la fotografia del palestí que du la seva filla en braços i ambdós ploren la desaparició de ca seva: posau-vos en la seva pell. El vostre fill plora de pànic. Voltros, de por i d'impotència perquè ho acabau de perdre tot, sense més raó que haver nascut i viure en elloc equivocat. Se vos fa estranya la possibilitat de lluitar fins i tot amb el suïcidi? Què teniu a perdre? Potser el mateix que el colon israelià al que un govern li vol desfer la casa que amb connivència li havia deixat alçar i acaba d'enterrar un dels seus, assassinat per homòlegs palestins. Tot massa complicat, com perquè ara, els bidells de l'imperi americà decretin, enmig de rialleres «fotos de família», que s'ha d'ofegar econòmicament l'organització Hamàs perquè és la part terrorista del conflicte. Massa senzillesa per a un món tan enrevessat.