O tots moros o tots cristians

Fa un grapat de dies vaig poder veure un programa que ens oferia testimonis més o manco cruels de les Brigades Internacionals que varen participar a la passada Guerra Civil. Em vaig sentir solidari amb el sofriment i la marginació que varen experimentar tantes persones d'una ideologia i de l'altra, malgrat que no convergí amb moltes idees que volaven per dins el programa; pens, i això hauria de ser un pensament universal, que els sers humans són persones llevat que opinin blanc o negre. El programa estava ben fet, però cal demanar-se: com així no es cerquen testimonis de persones que lluitaren, sofriren i moriren pels nacionals? Sembla que la guerra es va desenvolupar amb la clàssica separació entre bons i dolents, i res tan allunyat de la realitat. Naturalment, hi haurà cervells parcials i gens objectius (que només veuen i diuen el que els convé) que cridaran ben fort que en Franco va ser un dictador i que els altres eren representants de la legitimitat governamental, i jo em deman: que s'ha de dir dels 36.000 religiosos assassinats brutalment, per no parlar d'altres persones laiques? Tal vegada, aqueixes persones havien d'agrair que fossin assassinades per l'honorable Govern republicà. Recordem els testimonis dels nostres pares i dels que prengueren part a la guerra (rojos i nacionals) i veurem que tant uns com els altres feren desastres i segaren moltíssimes vides. Cal descobrir que la guerra es lliurava entre el feixisme i el comunisme i que posats a fer-ne un judici històric, no es tractava d'un conflicte entre bons i dolents, sinó entre dolents i punyeteros. En lloc de criticar el passat, el que hem de fer és educar veritablement els nostres fills perquè, llevat de rebutjar les armes, sàpiguen ser imparcials i descobrir la veritat, en qualsevol situació.