El Mallorca, d'enhorabona

30/06/03 0:00

El Reial Mallorca ha aconseguit el primer trofeu oficial d'importància de la seva existència, la Copa del Rei, que l'acredita com un dels equips de futbol més solvents de la competició espanyola. És de justícia fer una menció molt especial al president, Mateu Alemany, i al seu equip de gestors, tècnics i futbolistes, que han sabut arribar a aquest punt. Ja quan era gerent, Alemany afrontà tota casta de situacions complicades i adverses i, tanmateix, aconseguí fites abans mai no somiades, com aquesta Copa del Rei. L'afició mallorquinista i Mallorca en el seu conjunt estan d'enhorabona per la seva tasca.

Però la situació esportiva, per desgràcia, no es correspon amb la societària. El Mallorca és avui en dia una empresa privada que presenta greus problemes de tresoreria. Fins a tal punt és així, que el Grup Zeta, que encarna la propietat, ha decidit fer una ampliació de capital, a l'espera que surtin iniciatives empresarials illenques que garanteixin la continuïtat de l'entitat i dels seus èxits. I, en aquest punt, és de justícia citar l'empresari Bartomeu Cursach, que ha possibilitat el finançament de l'entitat en moments molt delicats aquesta temporada.

En un editorial recent ja deixàrem palès que les institucions públiques sorgides dels comicis del 25 de maig haurien d'implicar-se perquè el Mallorca torni a ser propietat dels mallorquins. I ara ho reiteram: seria inversemblant que el club degà tornàs a caure en mans foranes quan acaba de guanyar el títol d'Espanya. Aquesta implicació no hauria de ser, en cap cas, econòmica, sinó catalitzadora de la voluntat general. La classe dirigent, la que aspira a una cohesió social -que un club de futbol pot donar- i la mateixa que reclama que el nom de Mallorca transcendeixi als àmbits internacionals -com ho farà, justament, l'entitat en disputar la copa de la UEFA amb equips tan renombrats com el Barcelona i el València- té ara la paraula.

Si el Mallorca cau en mans d'un grup inversor estranger tota la societat fracassarà, començant per les institucions i seguint per la classe dirigent.