Cada pic són més grans les dificultats que tenen els nord-americans i els britànics per evitar sabotatges i atemptats de grups suposadament lleials a l'enderrocat Saddam Hussein. Des del final de la guerra ja han mort una cinquantena de soldats en diferents atacs i la situació no du camí de resoldre's. Ni les detencions massives d'iraquians ni els escorcolls constants no aconsegueixen evitar la lluita armada. Els intents de Washington de presentar les seves forces com un exèrcit d'alliberament han fracassat. Els ianquis es comporten com a tropes d'ocupació, que cauen en paranys seguit seguit. Ara mateix, l'Iraq és un calc de les antigues guerres colonials, i ningú no encerta a veure la sortida del túnel. Allò segur és que les exportacions de petroli topen amb sabotatges constants i això afecta la recuperació econòmica mundial, perquè s'alenteix el clima d'optimisme que, teòricament, s'havia de crear entre els inversors un cop acabada la guerra. Bush es veu forçat a incrementar la violència i, si no basta, tal com passà al Vietnam, no tindrà més remei que desenvolupar el terrorisme d'Estat per salvar vides entre les seves files.

En aquest context, el Govern Aznar hi envia d'aquí a pocs dies el primer contingent de 300 soldats, que hauran de vigilar zones molt perilloses. Cal esperar que el president espanyol hagi calibrat la seva decisió, perquè si es comencen a produir baixes espanyoles les protestes internes podrien ser enormes.