I ara, a governar

Com estava cantat, el senyor Jaume Matas ha estat elegit nou president de la Comunitat Autònoma. Enhorabona. Però ara ve lo difícil: governar i, si pot esser, complir els compromisos contrets amb els electors i amb els grups que li han donat suport, dins i fora del Parlament. Alguns d'aquests compromisos posaran el nou president i el seu Govern en situacions complicades, de les quals, en bé de la societat illenca en el seu conjunt, només podem desitjar que en surtin en bon nom. Però no serà fàcil. Per començar, el PP comprovarà ben aviat que no és lo mateix governar en situació d'eufòria econòmica, com varen tenir la sort de trobar-se els governs dels anys 1983 a 1999, que fer-ho en època de recessió, o com a mínim d'estancament econòmic, com han estat els quatre anys passats, i com ho podrien esser els quatre vinents. Recessió no tant en el conjunt d'Espanya, sinó més concretament a la nostra Comunitat Autònoma, cosa que demostra allò que s'ha dit tantes vegades del perill del monocultiu turístic. Perquè si aquí els indicadors econòmics són pitjors que en el conjunt d'Espanya, el motiu principal no s'ha de cercar per aquí, sinó en els països dels quals depenem econòmicament, que són els emissors de turistes. El nombre de turistes ha baixat pràcticament pertot, i a moltes bandes, com per exemple la Costa Brava catalana, tant o més que a Mallorca. El seu sector turístic està tan afectat com el nostre, però en conjunt se salven millor perquè la seva economia està més diversificada. En conseqüència, el nou Govern haurà de fer el cap viu i detectar amb precisió els problemes, renunciant a explicacions simplistes, i per tant incorrectes, que farien impossible la solució dels problemes. Per exemple, és un error donar la culpa de tot a l'ecotaxa i creure, com fan alguns hotelers, que eliminant l'ecotaxa el turisme tornarà a anar tan xalest com en els anys noranta. Tots els qui contemplen amb un mínim de rigor la situació del turisme saben que això no és cert, i tampoc no fa falta esser massa vius per entendre-ho, perquè a Menorca i a Eivissa els turistes també paguen ecotaxa, i allà el turisme no ha baixat de manera sensible, com ha fet a Mallorca. El turisme tornarà a augmentar quan es compleixin dues condicions: Primera, que desaparegui del tot la por de volar, d'allunyar-se de ca seva i de possibles atemptats terroristes en el lloc de vacances, qüestió purament de psicologia de masses i per tant molt intangible. I segona, i més important, que la situació econòmica, sobretot a Alemanya, però també a França i Anglaterra, millori sensiblement i la gent torni a tenir la sensació que la cosa va bé. Fins que arribi aquest moment, que a dia d'avui és imprevisible, nosaltres hi hem de posar de la nostra banda lo que ens correspon. El sector turístic hauria de fer les reformes estructurals necessàries perquè Mallorca torni a esser l'illa preferida dels alemanys, i sobretot no hauria de cometre errors gravíssims com voler conquistar esburbadament mercats alternatius que podrien acabar d'arruïnar els mercats consolidats, perquè els problemes entre alemanys i anglesos podrien esser un joc d'infants comparats amb la incompatibilitat amb altres nacionalitats. I el nou Govern hauria d'encertar en la política de preservació de les nostres illes com a millor manera de promocionar-les. Si no ho fan així un i altre, el fracàs estarà programat.