Ho diuen els entesos, la posada en marxa de l'hospital de Son Llàtzer ha creat, indirectament, greus problemes de personal a les instal·lacions de la sanitat privada de Mallorca. La majoria de professionals de la sanitat, efectivament, sent una preferència notable per la pública. La ciutadania, però, llevat d'alguns casos d'extrema gravetat, encara prefereix la privada. Encara, perquè aquests darrers temps, i sens dubte per mor dels problemes de personal, especialment d'infermeria, a algunes clíniques privades es viu la situació amb una tensió notable, en puc donar testimoni directe. Per a les clíniques és un petit drama: completen amb l'experiència la formació professional del personal, i aquest personal tanmateix viu, en bona part, pendent de la primera oportunitat per encabir-se en la sanitat pública. A la privada, per exemple, una cosa tan essencial en el tractament sanitari com és conèixer bé la llengua pròpia del pacient -Frantz Fanon ja ho va dir quan servidor era jove-, ha esdevengut una qüestió que ni es contempla. Però, en fi, tots sabem com és o ha estat difícil estudiar infermeria a la UIB, i com aquesta universitat no dóna a l'abast per preparar el personal que requereix el servei en aquestes illes. No sé ara, però hi ha hagut anys que per accedir a infermeria feia falta una nota de COU més alta que per a carreres de molta més durada. D'altra banda, que la universitat ha de ser sensible a les necessitats de la societat és un principi tan repetit i tan reiteradament transgredit que desprèn un tuf insuportable de sarcasme. La nostra universitat, en el camp de la infermeria, no ha estat a l'alçada de les circumstàncies, de la demanda de personal. D'altra banda, en no organitzar cursets en nombre suficient, les millors places tradicionalment eren per a persones procedents d'universitats que sí, que organitzaven aquests cursets (que suposaven punts, que a la vegada enrobustien el currículum i facilitaven l'accés en millors condicions als llocs de feina.) Bé, el resultat de tot plegat és una mica desastrós: es formen professionals en nombre insuficient, que han de competir en el mercat laborat amb inferioritat de condicions. I quan es produeix una demanda atípica, en allau, de la sanitat pública, la privada s'ha de servir de lo primer que arribi, i moltes vegades lo primer que arriba ve mancat d'experiència i, per descomptat, de coneixements tan elementals com el de la llengua en la qual molta de gent d'aquí s'expressa amb més precisió que en qualsevol altra. Seria molt dir que la qualitat del servei a la privada ha baixat sensiblement, però això, dit amb bones formes i molta suavitat -que no s'enfadi ningú, etc.-, s'acostaria bastant a la percepció que servidor compartesc amb altres persones, no diré damnificades, però sí afectades. En qualsevol cas, en situacions com aquesta, el pacient i el seu entorn familiar s'adonen de la importància que té, en tot l'entremat hospitalari, el paper de les infermeres, dels infermers i de tot el personal sanitari.