Damià Quetglas

Bregues i paparres

Damià Quetglas09/06/03 0:00

La política no és entreteniment gaire estès entre la gent, encara que l'aguanta i responsablement va a votar com sol anar a un convit de noces d'un familiar o un amic. I se n'interessa, com s'interessa d'un veí o d'un conegut malalt, un accident de tràfic, o el resultat futbolístic perquè els aficionats amollen coets. La gent va fent. Uns, millor. I altres, pitjor. I no gaudeix dels atributs de saviesa divina o d'estultícia de fulla de poll que li van atribuint aquests dies quan els discursos polítics la vesteixen de 'poble'. Els infants, per exemple, no entenent com es passa de l'alegria electoral de fa quinze dies a les males cares d'alguns ajuntaments d'avui. Se'ls insisteix en allò de la democràcia i, a l'hora dels pactes, no acaben d'entendre el sentit del vot. A Muro, per posar un cas, una dona major no en treu l'entrellat que es vulgui pagar un potosí només a un dels disset regidors electes ni que n'hi hagi que treguin la cara de Franco o es canti el 'Cara al sol' a mitja nit. Diu ella: «M'és igual el que facin a la Sala. Gràcies a Déu, no els he hagut de mester per res. Però, a vegades pareix que han perdut l'aixeta: van allà per arreglar el poble i només fan desbaratar la gent». I qualsevol entén que a les carreres no s'hi valen les dreceres i tirar tatxetes, però per guanyar n'hi ha que ho fan.

I per què vota la gent, idò?. Per les mateixes raons que ara molts regidors votaran per batle. Uns tenen el convenciment que l'única veritat política és la que ells defensen. Uns altres estan motivats a treure l'adversari que és al poder. És, a dir vera, un joc un poc avorrit entre resistents i agressors. I si miram les llistes dels que entren de 20 anys ençà quasi bé són tots els mateixos protagonistes qui es barallen. Llevat d'ara, els dos veïnats de Petra que s'arruixaren al carrer. És una alegria que fa votera que hagin deixat anar el ressentiment, s'hagin donat la mà i hagin retirat la disputa del jutjat. Aquests dies als ajuntaments on no s'ha tret d'una manera neta a l'adversari o no s'ha aconseguit resistir de forma clara, hi ha carreres per aconseguir una majoria, un pacte, un acord, una entesa. És bo que hi hagi canvis, però convé que els canvis s'omplin de contingut. I perquè hi entri el contingut, se n'ha de fer fora el ressentiment. El ressentiment, ho sap la gent, és cosa de gent molt viscuda i amb molt de temps per alimentar el rancor. Tots els ranconiosos, després del que ha passat a Petra, haurien d'entendre que a la política li falta alegria i que ells són qui fan avorrir l'electorat. I l'alegria no és en els càrrecs que defensar, sinó als carrers on les bregues són ridícules. A la política, com a les piscines, si no t'hi tires, no t'hi afiques, a no ser que faci molta calor. I has de saber nedar.

Aquesta setmana, abans d'entrar els nous ajuntaments i que la calor empenyi fort, convendria esquitar d'antiparàsit el ca. Diuen que serà any de paparres.