El vi i la mar a Kirènia

Al llibre Llimones amargues, Lawrence Durrell, que va fer una llarga estada a l'illa de Xipre, recull una cançó turca que diu així: Si véns a Kirènia/ no travessis les muralles. /Si travesses les muralles/ no t'hi quedis molt de temps./ Si t'hi quedes molt de temps/ no et vagis a casar./ Però si t'hi cases/ no tenguis fills. Les muralles fan una gran fortalesa, acabada pels venecians, que es mira dins les aigües encalmades del vell port. Mediterrània plàcida que, ben mirat, no suggereix cap connexió amb la vella cançó turca. En tot cas, actualment aquesta part de l'illa actualment està sota la protecció de Turquia, i quan el visitant hi arriba no hi troba cap rebuig ni malestar. Passejar pel port, admirant les construccions de pedra daurada o les emblanquinades anys rere any, dóna un aire de tranquil·litat ple de bones vibracions. El peix fregit i el vi blanc local servits a una taula ran de mar encara milloren el moment xipriota. Malgrat la divisió, malgrat la por que a vegades et pugui atrapar quan menys t'ho esperes. Dins el castell que fou palau hi ha una nau grega amb el carregament de 400 àmfores de 2.500 anys d'antiguitat. La gent, aquells grecs antics que cercaven negocis i conquestes, a vegades trobaven la seva taca al fons de la mar. Fins que arribassin els arqueòlegs moderns. Amb les condicions actuals, a aquesta part de Xipre hi va poca gent que no sigui turca. Només és possible fer-ho des de Turquia. Hi arriben vaixells i avions, i quan hi desembarca el visitant amb un passaport diferent es sent un poc rar. Però passen els primers moments i aviat es produeix una aclimatació perfecta. No hi ha barreres, per al tu a tu amb la gent. Passà un temps en què a l'illa hi habitaven els déus, i del seu pas hi han quedat rastres. Llavors, quan les coses canvien, els déus i els homes fan camins diferents. Tot seria veritat, si no fos que un dia de primavera, amb els camps xipriotes ja ben agostats, un caramull de dubtes arriba a la vora d'una ciutat de la Mediterrània. Tant si es diu Kirènia o Girne.