Fa vint"i"vuit anys vaig visitar per primera vegada Galícia. Mentre passejava pels petits pobles em vaig creuar moltes vegades amb parelles de persones majors que anaven o tornaven (amb els gallecs no se sap mai) de la feina. Sempre era la dona qui estirava de l'ase damunt el qual anava assegut l'home. Encara no havíem sentit a parlar de les autonomies, però sí del Sr. Fraga.
Galícia ha estat un poble atemorit. Una immensa majoria de persones incapaces d'oposar"se a la dictadura que els han imposat, d'una forma més o manco encoberta. Incapaços d'adonar"se'n del que els estan fent des de Madrid. Gent acollidora, introvertida, que ha hagut d'emigrar per guanyar"se el pa que se'ls ha negat al seu propi país. Tal vegada desconeixedors de les possibilitats que dóna el nacionalisme en contra de la política centralista que els han imposat i que els darrers vint anys s'ha personificat en Manuel Fraga, si més no, una figura amb un tarannà ben conegut per tots els que tenim cinquanta anys i hem lluitat per les llibertats democràtiques a l'estat espanyol. Avui Galícia clama justícia. L'ha envestit, un altre cop, un munt de tones de gas"oil, «chapapote», en diuen, i ha enverinat tota la costa. Espècies que no tornaran a existir, altres que necessitaran anys i més anys per recuperar"se i un munt de famílies que no saben de què han de viure i que, segurament, no els quedarà altre remei que tornar a fer el que feren els seus avantpassats: emigrar. Un poble que necessita quedar tacat de negra per adonar"se'n que el govern estatal i l'autonòmic s'ha rigut d'ell és d'allò més trist pel poble, i pel govern si té una mica de vergonya. Han hagut de passar trenta"tres dies abans que el president Sr. Aznar, es dignàs a visitar Galícia. Mentre, milers de voluntaris d'arreu de l'estat s'hi deixen la pell, ell no s'ha embrutat ni la de les sabates, faltaria més!, però ha dit que aportava solucions. Quines solucions Sr. Aznar? Les del senyor Rajoy, obligat a rectificar una vegada i una altra? La patètica figura del Sr. Jaime Matas que, segurament, ningú sap què han de fer amb ell i a qui no volen ni per Mallorca ni per Madrid per la ineptitud demostrada en tots els temes que ha volgut remenar? El Sr. Cascos, intel·ligència privilegiada que va tenir la gloriosa idea d'endur"se'n el vaixell tan lluny com va poder fent ús de la seva intuïció i sense consultar a ningú? Tal vegada ha estat el govern qui ha motivat tots els milers de voluntaris que han anat a netejar, o millor dit, intentar netejar amb les seves mans una costa que era una meravella i ara s'està podrint? On son aquelles forces ràpides que recuperaren Perejil? I les deu mil unitats dels cossos de seguretat de l'estat que varen invadir Barcelona en motiu de la cimera? I els diners que s'empraren per fer una bandera espanyola més gran que un camp de tennis? On són els mitjans que reclama el poble gallec? On són Sr. Aznar? Encara creu que Espanya «va bien»?
Sempre ens toca el pitjor i ningú no en vol saber res. No hi ha cap responsable, com va dir la Sra. Botella, tan sols el vaixell que es va trencar. Que Déu ens alliberi d'una vegada i sigui el «chapapote» de Galícia l'únic i elevat preu que hàgim de pagar per la ineptitud d'uns governants elegits democràticament i que no hi ha forma que siguin capaços de dimitir.
