Fa vint"i"vuit anys vaig visitar per primera vegada Galícia.
Mentre passejava pels petits pobles em vaig creuar moltes vegades
amb parelles de persones majors que anaven o tornaven (amb els
gallecs no se sap mai) de la feina. Sempre era la dona qui estirava
de l'ase damunt el qual anava assegut l'home. Encara no havíem
sentit a parlar de les autonomies, però sí del Sr. Fraga.
Galícia ha estat un poble atemorit. Una immensa majoria de
persones incapaces d'oposar"se a la dictadura que els han imposat,
d'una forma més o manco encoberta. Incapaços d'adonar"se'n del que
els estan fent des de Madrid. Gent acollidora, introvertida, que ha
hagut d'emigrar per guanyar"se el pa que se'ls ha negat al seu
propi país. Tal vegada desconeixedors de les possibilitats que dóna
el nacionalisme en contra de la política centralista que els han
imposat i que els darrers vint anys s'ha personificat en Manuel
Fraga, si més no, una figura amb un tarannà ben conegut per tots
els que tenim cinquanta anys i hem lluitat per les llibertats
democràtiques a l'estat espanyol. Avui Galícia clama justícia. L'ha
envestit, un altre cop, un munt de tones de gas"oil, «chapapote»,
en diuen, i ha enverinat tota la costa. Espècies que no tornaran a
existir, altres que necessitaran anys i més anys per recuperar"se i
un munt de famílies que no saben de què han de viure i que,
segurament, no els quedarà altre remei que tornar a fer el que
feren els seus avantpassats: emigrar. Un poble que necessita quedar
tacat de negra per adonar"se'n que el govern estatal i l'autonòmic
s'ha rigut d'ell és d'allò més trist pel poble, i pel govern si té
una mica de vergonya. Han hagut de passar trenta"tres dies abans
que el president Sr. Aznar, es dignàs a visitar Galícia. Mentre,
milers de voluntaris d'arreu de l'estat s'hi deixen la pell, ell no
s'ha embrutat ni la de les sabates, faltaria més!, però ha dit que
aportava solucions. Quines solucions Sr. Aznar? Les del senyor
Rajoy, obligat a rectificar una vegada i una altra? La patètica
figura del Sr. Jaime Matas que, segurament, ningú sap què han de
fer amb ell i a qui no volen ni per Mallorca ni per Madrid per la
ineptitud demostrada en tots els temes que ha volgut remenar? El
Sr. Cascos, intel·ligència privilegiada que va tenir la gloriosa
idea d'endur"se'n el vaixell tan lluny com va poder fent ús de la
seva intuïció i sense consultar a ningú? Tal vegada ha estat el
govern qui ha motivat tots els milers de voluntaris que han anat a
netejar, o millor dit, intentar netejar amb les seves mans una
costa que era una meravella i ara s'està podrint? On son aquelles
forces ràpides que recuperaren Perejil? I les deu mil unitats dels
cossos de seguretat de l'estat que varen invadir Barcelona en motiu
de la cimera? I els diners que s'empraren per fer una bandera
espanyola més gran que un camp de tennis? On són els mitjans que
reclama el poble gallec? On són Sr. Aznar? Encara creu que Espanya
«va bien»?
Sempre ens toca el pitjor i ningú no en vol saber res. No hi ha
cap responsable, com va dir la Sra. Botella, tan sols el vaixell
que es va trencar. Que Déu ens alliberi d'una vegada i sigui el
«chapapote» de Galícia l'únic i elevat preu que hàgim de pagar per
la ineptitud d'uns governants elegits democràticament i que no hi
ha forma que siguin capaços de dimitir.
Antoni Colomer i Altimira. Inca.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.