Els fans de les noves tecnologies tenen raó quan diuen que l'Internet pot oferir serveis a domicili, com la compra de certs articles, de forma tan còmoda que és difícil negar que sigui un avanç notable per a les persones que es troben lluny de grans ciutats. Tots els productes que no són a les botigues del poble, i algun més, es poden adquirir amb una tarja de crèdit i un ordinador. Però alguns antiglobalistes comencen a dir que els desavantatges d'aquest nou comerç també són notables. Per exemple, els serveis oficials, com el que remet doblers als aturats, s'han fet sempre en oficines dedicades o, al nord d'Europa, sovint fan ús de les oficines de correus per distribuir el subsidi. Ara aquests serveis es van digitalitzant. Les oficines de correus de molts pobles desapareixen. Un altre local que tanca. França és l'únic lloc on s'ha legislat contra el domini de les grans superfícies, en descobrir que bastava que la meitat de les cases d'un poble fessin una part de les seves compres a una gran superfície per arruïnar totalment el centre comercial del poble en una dècada. En els altres països no han fet res, i ara veuen com l'Internet i el govern digital, els serveis oficials per ordinador, deixen les comunitats petites sense una part més de l'estructura social: la botiga i oficines de govern. Al Regne Unit les 220.000 botigues del 1950 s'han reduït a 35.000 avui dia. Es preveu que moltes comunitats que fins ara s'han considerat pobles esdevendran simples dormitoris en els propers anys. No els quedarà cap espai social, ni un, on els habitants es puguin trobar. Les economies locals cauran en picat, diuen els pessimistes, i els petits productors i comerciants deixaran d'existir. Pensàvem que per aquí ja havíem passat, però sembla que només hem vist el començament. Els antiglobalistes no s'acaben de decidir si l'Internet és del tot positiu, i si no entra en conflicte amb el seu lema nou: compra local.