Quan s'és partidari de la pena de mort, com és el cas de la família Bush, acabes no mirant massa prim en l'exigència de garanties de culpabilitat. Els EUA tenen una llarga història d'assassinats comesos per ordre de jutges amarats de les truculències d'aquesta filosofia. En una clara demostració de coherència, els partidaris de la pena de mort també solen ser partidaris de la simplificació dels tràmits: en els EUA, aquesta simplificació pot invocar la sacrosanta raó de l'estalvi per al ciutadà. Bush i els seus sequaços han trobat la fórmula més precisa per estalviar tràmits: l'assassinat directe de qui declaram combatent enemic. Semàntica versus decència. Aquesta fórmula presenta molts d'avantatges, alguns dels quals es deriven del primer i principal, que és evitar el judici: silencia les raons que, en el decurs d'aquest judici, poguessin adduir els acusats; no dóna l'oportunitat als ciutadans -de tot el món, però sobretot als quatre intel·lectuals de sempre i a les dues dotzenes d'actors dissidents- d'organitzar campanyes solidàries que es puguin nodrir d'aquestes raons; reforça l'autoritat mundial de Washington amb l'argument de la por. El lector pot desenvolupar àmpliament aquests avantatges i ben segur n'hi pot afegir un bon enfilall. Però potser ara seria el moment d'anotar que, en el subconscient col·lectiu nord-americà, el terrorista és, per definició, estranger. Per què s'ha de perdre temps jutjant un estranger, si el nostre govern ja l'ha condemnat? La llei imposada pel poder omnímode EUA contempla, de fet, dues maneres de ciutadania: la que du implícit, nominalment, el dret a un judici just, imparcial, amb totes les garanties -que també seria una manera de dir-; i la que comporta per definició una situació de risc, ja que no necessàriament se li ha d'atorgar aquest dret. Bé, no és res nou, els EUA no han respectat massa mai els drets dels altres, però de vegades, amb desgana, han mirat de guardar les formes. Per Bush, guardar les formes és una pèrdua de temps i de doblers: dels sospitosos, que se n'encarregui la CIA directament -al cap i a la fi, qui ens ho podria retreure, si a les presons de Putin un líder de la guerrilla textxena acaba de morir d'hemorràgies internes... Ben mirat, els sospitosos que Bush assenyali moriran d'una aturada cardíaca. Però hi ha una cosa més greu que el paroxisme assolit en el funcionament d'aquesta màquina de matar que és Bush: i es tracta del macabre entusiasme amb què la seva gent li doni suport. I, encara més greu: aquest és l'estat de coses en què es formen les noves generacions de nord-americans: la cultura de la mort serà la seva cultura. Voleu una cosa més greu encara? Els europeus els feim d'escolanets: submisos, ridículs i tan sanguinaris com ells, com cans que ens afuam a qui sigui quan l'amo ens ho mana.