Si hem de fer cas als grans propietaris d'hote, la promoció turística és tan important que, quan el ePacte en fa poca o malament, davallen perillosament les xifres de visitants. És a dir, segons els autonomenats sants pares del turisme, tots ells destacats membres de l'oposició activa, el Govern té en les seves mans el present i el futur de la principal indústria. Deu ser per això que no hi volen parlar. Com és possible? -demanareu, intrigats. No en tenc ni idea: a mi també em costa de creure que el govern tengui tant poder i, sobretot, que si el té i la promoció institucional és imprescindible, els que així ho retreuen estiguin disposats a esperar anou govern (com a prest, ejuny de 2003) per fer qualque cosa en aquest sentit. Desconec si aquests símptomes són propis de l'esquizofrènia, i tenen el cor (o els collons, ves a saber) que els du a fer el contrari del que marca el raciocini, o només és un brot psicòtic provocat per un mal paït atac de banyes; però, sigui el que sigui, jo m'ho faria mirar. Per tranquil·litat, vull dir.

l l l
Els consellers de Cultura de Catalunya i de Balears han demanat una cosa tan senzilla com que ecatalà sigui una llengua d'accés i navegació per la pàgina web deParlament Europeu. Només és una qüestió de respecte, allò que demanden del president d'aquesta institució, idò la nostra europea (si ningú diu el contrari en la intimitat) llengua té més parlants que 10 de les ja utilitzades. El perquè se'ns discrimina només pot trobar resposta en emenyspreu als catalanoparlants, inversemblant en un espai anomenat de llibertat, respecte i tolerància, o a la imposició deGovern Aznar, coherent amb el que demostra cada dia. Així, només ens queda anar a www.europarl.eu.int i, en l'apartat Portal del Ciutadà, demanar si hem de tenir el padrinatge del senyor Bush perquè ens considerin europeus; com tan bé els ha anat als turcs que, sense encara ser-ne membres, la seva llengua ja hi té presència.

l l l
No crec que en Miquel Àngel Sancho i en Joan Bibiloni s'hagin hagut d'encomanar acap de la tribu per celebrar els 20 anys de la discogràfica Blau, que ells crearen. I no se'ls ha ocorregut millor idea que un àlbum doble amb l'original del primer disc, el mític Joana Lluna, i 5 noves versions del tema que li donà nom, incloses les Mix fetes pel D.J. Kiko Navarro. Avís: primer sorprenen, semblen estranyes, però després creen addicció; i, el que és més increïble, intergeneraciona.