cielo claro
  • Màx: 21.84°
  • Mín: 13.08°
21°

Els polítics de prestigi

Ningú em negarà que la vanitat és un dels defectes -deixem de banda la concepció cristiana del pecat- de l'ésser humà. N'hi ha que ho són més i d'altres que ho duen una mica millor però al cap i a la fi aquest alt concepte de les pròpies qualitats o el desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents, que ens apunta el diccionari, acostuma a ser una constant en aquesta societat autocomplaent en la que vivim en el ric i poderós Primer Món. Si després volem afinar més ens trobam en que la vanitat, normalment acompanyada de prepotència, acaba sent una espècie de característica de certs col·lectius. I si donàssim un euro per resposta encertada jo ja m'assegur dues monedes: que tal amb Ministres de l'església i més sectes polítiques? En aquesta opció se li poden afegir altres variants com incompetència, supina ignorància, però jo m'inclinaria a pensar que l'extrem de la vanitat ens dur a tot això. Aquí a la terra dels cacics -una circumstància que ens agermanaria amb Galícia- ho tenim bastant clar perquè la nostra classe política ens ha donat lliçons magistrals. Hem patit la vanitat més ostentosa, de qui s'anomenava a ell mateix Lloro Vell -fins que el Gall castellà li va demostrar qui manava al corral-, a la vanitat efímera i virtual d'un home que va dur el partit popular a l'oposició. Aquest mateix home elevat -més per necessitats que per mèrits- al rang de ministre i que ara mig país li demana la dimissió, ha aconseguit donar-se a conèixer, encara que sigui per la seva inexistent gestió. Enhorabona, n'hi ha que no arriba ni en això. En el Congrés, el BNG el va acusar d'haver anat a Galícia només a fer-se una foto. I és que ells no saben que precisament la única forma que coneix Matas de fer política és assegurar-se la seva presència en els mitjans de comunicació, la seva gestió no és més que un pla de mitjans, avui quatre fotos i sortir a la televisió, demà un viatge ben preparat a Sudamèrica i passat demà l'escó de Formentera. Segurament Aznar va pensar que Medi Ambient era la cartera de mel i sucre ideal per un personatge com Matas sense calibrar del que és capaç el mallorquí. Ara tot l'Estat el comença a conèixer i per ser sincers hem de dir que està a l'altura del Govern a qui pertany. Ara que ja ha aconseguit passar a la història per ser un Polític de Prestigi que se'l quedin, per aquí d'aquests ja en tenim prou.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.