Ningú em negarà que la vanitat és un dels defectes -deixem de banda la concepció cristiana del pecat- de l'ésser humà. N'hi ha que ho són més i d'altres que ho duen una mica millor però al cap i a la fi aquest alt concepte de les pròpies qualitats o el desig excessiu d'ésser notat i lloat de les gents, que ens apunta el diccionari, acostuma a ser una constant en aquesta societat autocomplaent en la que vivim en el ric i poderós Primer Món. Si després volem afinar més ens trobam en que la vanitat, normalment acompanyada de prepotència, acaba sent una espècie de característica de certs col·lectius. I si donàssim un euro per resposta encertada jo ja m'assegur dues monedes: que tal amb Ministres de l'església i més sectes polítiques? En aquesta opció se li poden afegir altres variants com incompetència, supina ignorància, però jo m'inclinaria a pensar que l'extrem de la vanitat ens dur a tot això. Aquí a la terra dels cacics -una circumstància que ens agermanaria amb Galícia- ho tenim bastant clar perquè la nostra classe política ens ha donat lliçons magistrals. Hem patit la vanitat més ostentosa, de qui s'anomenava a ell mateix Lloro Vell -fins que el Gall castellà li va demostrar qui manava al corral-, a la vanitat efímera i virtual d'un home que va dur el partit popular a l'oposició. Aquest mateix home elevat -més per necessitats que per mèrits- al rang de ministre i que ara mig país li demana la dimissió, ha aconseguit donar-se a conèixer, encara que sigui per la seva inexistent gestió. Enhorabona, n'hi ha que no arriba ni en això. En el Congrés, el BNG el va acusar d'haver anat a Galícia només a fer-se una foto. I és que ells no saben que precisament la única forma que coneix Matas de fer política és assegurar-se la seva presència en els mitjans de comunicació, la seva gestió no és més que un pla de mitjans, avui quatre fotos i sortir a la televisió, demà un viatge ben preparat a Sudamèrica i passat demà l'escó de Formentera. Segurament Aznar va pensar que Medi Ambient era la cartera de mel i sucre ideal per un personatge com Matas sense calibrar del que és capaç el mallorquí. Ara tot l'Estat el comença a conèixer i per ser sincers hem de dir que està a l'altura del Govern a qui pertany. Ara que ja ha aconseguit passar a la història per ser un Polític de Prestigi que se'l quedin, per aquí d'aquests ja en tenim prou.
Els polítics de prestigi
Comenta
Normes d'ús
Avís legal» El contingut dels comentaris és l'opinió dels usuaris o internautes, no de dbalears.cat
» No és permès escriure-hi comentaris contraris a les lleis, injuriosos, il·lícits o lesius a tercers
» dbalears.cat es reserva el dret d'eliminar qualsevol comentari inapropiat.
Recordi que vostè és responsable de tot allò que escriu i que es revelaran a les autoritats públiques competents i als tribunals les dades que siguin requerides legalment (nom, e-mail i IP del seu ordinador, com també informació accessible a través dels sistemes).
Comentaris
De moment no hi ha comentaris.