Voldria referir-me a un cas concret sobre la discriminació lingüística, i per tant cultural, que patim tots aquells que creim que tenim un idioma que ens convé emprar perquè si no ho feim nosaltres no ho farà ningú. I aquest cas enllaça amb una carta recentment publicada en aquest diari per un professor de secundària de sa Pobla. El fet és que estic treballant en un centre de salut d'un municipi costaner i el meu treball consisteix a donar cita als usuaris ja sigui per telèfon o al davant de les persones que hi compareixen. Com a empleat de l'Administració pública no em queda més remei que fer substitució lingüística, o sigui canviar al castellà, cada vegada que qualsevol persona em diu les conegudes i rutinàries frases: -no te entiendo, no sé qué dices, a usted qué le pasa? o fins i tot l'exclamació Qué haces?... Clar, jo som un indígena en un país colonitzat el bisbe del qual no accepta el dret de l'autodeterminació. I clar, jo som el maleducat i l'integrista quan només vull parlar en el meu idioma. He de dir que per part paterna els meus padrins arribaren aquí l'any 1939 i el meu pare ja va néixer aquí, per la qual cosa el factor immersió era del tot factible per molt que el nacionalcatolicisme començàs la seva obscura repressió. Ara tenim un marc legal que és una prova que, per algunes batalletes que hem guanyat, la principal la tenim perduda. Fent feina a peu d'obra es veu clarament que les teories de n'Aina Moll sobre el bilingüisme passiu i tots els doblers gastats en normalització, i certificats de la Junta Avaluadora acaben reduïts a paperassa. Un mallorquí només té el dret de parlar el seu idioma i per contra té el deure de saber castellà.
El que resulta impossible és que els sud-americans i altres immigrants, baldament no tenguin papers de cap casta, entenguin que no necessitaran la llengua autòctona perquè més d'una vegada m'han dit: Tengo derecho a que me hables en español. Aleshores jo tenc menys drets que els que avui es consideren els pàries i el lumpen proletari, la població adulta dels quals s'està afegint a les coordenades ideològiques dels immigrants dels 60 que encara troben muy difícil el catalán. Que en prenguin nota tots aquells que teoritzen tant sobre la multiculturalitat color de rosa. I els professors, que tot i que han d'adaptar-se a un projecte lingüístic de centre, sovint se'l passen pel forro acollint-se a la llibertat de càtedra.