algo de nubes
  • Màx: 20.4°
  • Mín: 13.1°
20°

Putin o nosaltres

Un altre. Ara ja no és només Bush, que no respecta sobiranies estatals quan encalça terroristes. Ara també el senyor Putin ha dit que els perseguirà on sigui. És la nova filosofia. Arribarà que enyorarem aquell món tan dividit, la guerra freda, els tímids intents de distensió..., en fi, aquell món bàsicament dividit en dos, i en el qual hi havia la mica de decència necessària per fer les porcades d'amagat "un homenatge de la hipocresia a la virtut. Ara, procedents del KGB et surten demòcrates que, per imposar la pau al món, maten qui sia amb gasos verinosos i tenen soldats bèsties que peguen tirs de gràcia a independentistes txetxens ja reduïts. I, a sobre, el teu president "perquè, ho vulguis o no, ho és", el senyor Aznar, insisteix: Putin ha fet el que havia de fer. I és molt així, Aznar, genitalista, fins i tot sabent que el 66 % dels seus conciutadans no aprovarien un atac dels EUA a Iraq. Però les opinions es conformen a viure en les enquestes, sense anar més enllà. Quines són les nostres responsabilitats ciutadanes en un món en què els fets de Moscou no han merescut una clara resposta europea "i molt menys nord-americana? Home, seria molt fort que ara tots ens resignàssim. Ja hem callat a bastament davant la brutalitat russa a Txetxènia, on l'exèrcit rus ha transgredit totes les convencions sobre la guerra i sobre la pau, tots els tractats, tots els drets humans. Les nostres societats són com a ruïnes d'unes societats que, fins on arriba la memòria, eren vives i estaven dotades d'allò que enteníem per consciència. Què ens ha passat, servidor no ho sé, però em sent molt malament quan veig que som incapaços de fer res, ni que sigui d'estar ben informats, mentre que, quan nosaltres vivíem sota la dictadura general de Franco, adesiara esclatava tota la ira dels justos a París, a Milà, a Brusel·les, a Roma: socialistes, comunistes, cristians progressistes, demòcrates en general ens feien arribar el seu missatge confortant -i els seus doblers per pagar llibertats condicionals de presos polítics i de sindicalistes. Alguna petita part d'aquella solidaritat, sí, que l'hauríem de tornar als que ara són víctimes, més que de la brutalitat de l'exèrcit rus, del pacte de silenci internacional i de la confortable ignorància que ens agombola. Si no, un dia sentirem la vergonya de no haver merescut la germanor que ens va ajudar tant a recuperar la dignitat.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.