Anestèsia

Es tracta d'un article que segur serà útil per entendre una mica millor els «pessimistes» que, com jo, parlen de genocidi cultural encobert sempre que parlen de bilingüisme.

I és que els números canten. L'ús del català com a llengua pròpia dels habitants de Barcelona ha passat del 100% al 35% en els darrers dos segles, però quan el català ha perdut més parlants ha estat en els darrers 25 anys, coincidint amb la institucionalització del bilingüisme, un estat que segons els lingüistes mai és permanent, sinó que sempre acaba per fer desaparèixer una de les dues llengües, la més feble o de menys parlants.

I la majoria de la població catalana, sense moure un dit. De veritat, crec que es tracta d'un cas únic en tota la Història. Com es pot arribar a estar tan anestesiat?

És una pregunta que adreço, de forma figurada "i malintencionada", al senyor Jordi Pujol i Soley, màxim responsable de les decisions polítiques d'aquest país en els darrers 20 anys.

Només hi ha un camí per adreçar la situació.

Tens una llengua: usa"la.