Un fons genètic

Per una part perquè, així com van les coses, la protecció dels cultius amb gens no manipulats només es durà a terme si hi ha algun benefici a treure. És el mateix que els espais naturals: si es percep que es guanya econòmicament amb els espais protegits, llavors es protegeixen. Si no se'ls assigna cap valor en el sistema econòmic, desapareixen. Si els cultius nostres, des de l'ametlla i la tomàtiga de ramellet fins al raïm, com també les varietats locals d'altres països, queden exclosos del sistema comercial que promourà les varietats que siguin propietat, és probable que caiguin es desús. Per altra part, l'arribada de varietats que són productes de l'enginyeria genètica crearà com a reacció un mercat per a productes naturals. Els consumidors apreciaran, i pagaran més cares, les varietats naturals de llegums i derivats vegetals i animals. Aquest mercat només ho podrem explotar si sabem canalitzar l'explotació de les varietats locals. Hi haurà un mercat ric per a qualsevol cultiu i els seus derivats, des de la llavor fins al producte acabat, si es pot certificar que els seus gens són naturals i no modificats per algun laboratori. El problema que s'ha de superar, a més del cost en recerca, és més bé legal i administratiu: qui ha de ser el propietari, i promotor, de les varietats naturals de cultius? Han de ser propietat d'una comunitat? De l'administració? O hem de treballar en la creació d'un nou model de propietat, que lligui la riquesa genètica al lloc geogàfic que el sustenta?