Democràcia als mitjans

La diada batiada amb diversos noms com «dia per la democràcia als mitjans», «dia per la llibertat als mitjans», «reclamem els mitjans»... tenia tres eixos bàsics: "Comprendre com els mitjans de comunicació de masses construeixen el nostre món.
"Lluitar contra un sistema mediàtic basat en la comercialitat i l'exclusivitat.
"Llançar una crida a la introducció de reformes que promoguin la diversitat i assegurin la representació de tots els sectors socials als mitjans de comunicació de masses.

Amb motiu d'aquesta diada es feren actes a vint-i-cinc ciutats del món, entre les quals hi havia la capital del nostre país, Barcelona, on s'hi féu una bicicletada amb visita a diversos mitjans de comunicació de masses i una trobada de resistències.

Independentment de la utilitat que puguin tenir aquest tipus d'accions i del nivell de ressò que aconsegueixin les convocatòries i les reivindicacions, allò que és cert és que hem arribat a un punt en què el debat sobre el paper dels grans mitjans de comunicació és inajornable.

És cert que els mitjans de comunicació han estat, en molts casos, un contrapoder al servei de la societat, a través dels quals s'han vehiculat moltes queixes, protestes i inquietuds i que han posat llum a molts casos enfosquits per la corrupció dels poderosos. Històricament, han tingut un paper fonamental en diverses lluites en favor dels Drets Humans i dels drets col·lectius. Però no és menys cert que la ràpida concentració de la propietat i la comercialització dels mass media els està deixant cada vegada menys espai per oferir un accés lliure a la informació, i que els està convertint en un canal de difusió del discurs de les elits polítiques i econòmiques. Els mitjans depenen de la publicitat, amb la qual cosa és gairebé impossible que un mitjà critiqui o informi negativament d'algun dels seus clients.

Cada vegada ens trobam més amb uns mitjans incapaços de transmetre i comunicar la pluralitat ideològica i social. Cada dia, aquells que tenim la sort de comptar amb algunes de les claus que ens permeten poder llegir els mitjans de comunicació entre línies, ens trobam amb més i més contundents exemples de tractament de la informació en un sentit homogeneïtzador, al mateix temps que silenciador-criminalitzador de persones i moviments que qüestionen el sistema.

El panorama és greu, i per això ens sembla interessant la mobilització social que avui comentam. Ens trobam amb uns mitjans de comunicació de masses cada vegada concentrats en menys mans. Condicionats per la publicitat de les institucions i de les grans corporacions. Una influència creixent dels gabinets de premsa (qui se'ls pot «permetre»?) i de les agències de notícies (en mans de qui són?).

I com que la realitat que ja no és com és, sinó com surt per la televisió, el vertader perill ja no és tant que, com diu el lema de la campanya de Barcelona, «se'ns pixen a sobre i la seva premsa ens diu que plou».

El perill és que ens beguem els seus orins com si d'aigua celestial es tractàs.