algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 18°
18°

L'unitarisme del 29-O

El Consell Social de la Llengua Catalana es va reunir, divendres passat, amb l'ordre del dia següent: constitució de tres grups de ponències (Déu meu, i que en perdem de temps repartint murta!) i l'aprovació d'una adhesió a la celebració de l'Any Moll. L'adhesió esmentada, del tot correcta, se l'haurien poguda estalviar, perquè cal suposar, encara que no es faci públic a través d'un comunicat, que un consell d'aquestes característiques aplaudeix qualsevol iniciativa encaminada a lloar la figura de l'il·lustre filòleg. En canvi, no hauria estat de més que haguessin fet una reprovació pública a Ibatur i a la Conselleria de Turisme perquè, un any més, subvencionen amb doblers públics una Volta a Mallorca de ciclisme que, desoint les múltiples protestes que han ocasionat les edicions darreres, té l'idioma castellà com idioma oficial exclusiu. El Consell Social de la Llengua no hauria d'haver estat nomenat per a debatre sobre el sexe dels àngels, sinó per a vetlar pel prestigi i l'ús de la llengua catalana. I potser hi vetlarà. De moment, però, els seus membres tenen prou feina repartint"se ponències. En fi, passem a una altra cosa. Dies passats vaig demanar a un alt càrrec de Cultura, per quin motiu la normalització del català no es beneficiava d'aquests vint"i"tres milions d'euros que s'han arreplegat amb la primera liquidació de l'ecotaxa. La meva pregunta no era un despropòsit. El turisme té un efecte molt més negatiu sobre la llengua del país que sobre el paisatge, per exemple. Tanmateix, l'alt càrrec em va respondre que no tothom ho entendria així, i que políticament no convenia aixecar més polèmica entorn d'un impost que ja ho ha estat prou, polèmic. En conseqüència, vaig arribar a la conclusió de sempre. És a dir, que el Pacte de Progrés no dóna cap mena de preferència a la normalització lingüística, i els esforços dels consellers del PSM per donar"n'hi "si és que es produeixen" són balders. Tampoc no ens ha de sorprendre. L'esquerra d'àmbit estatal defensa la normalització lingüística amb espasa de canya, ja ho sabem. Casualment, en contraposició al laissez faire del Govern, l'Obra Cultural va per feina. De manera que decideix rompre el seu calendari habitual de convocatòries "una anual i prou", i ens convoca a sortir al carrer per a commemorar els vint"i"cinc anys d'aquell llegendari 29"O. Fins i tot, Antoni Mir ha manifestat la seva intenció de posar, a la plaça Major, una placa que recordi l'efemèride a les generacions futures. Entre nosaltres, tampoc no n'hi ha per tant. El 29"O és una fita històrica pel nombre de ciutadans que respongueren a la convocatòria, no pels guanys que se'n derivaren. En qualsevol cas, ja està bé fer un bon ball si tots n'hem de sortir contents. Tanmateix, tot just feta la reunió de forces socials, prèvia a la convocatòria, hi ha hagut els primers estires i arronses. El Partit Popular ha expressat el seu malestar pel fet de no haver"hi estat convidat. I des de l'OCB afirmen que sí, que el convidaren, encara que la convocatòria es va tramitar via fax. En definitiva, Mir s'ha mostrat conciliador i ha deixat obertes les portes a la participació dels conservadors. No cal dir que tenen intenció de sumar"s'hi, de manera que, si Déu no hi posa remei, farem una bona manifestació unitària. Contra qui? Ai, las! Se suposa que contra aquells que asfixien l'autonomia o retarden el procés de normalització lingüística, però si tots ens trobam a un mateix costat, qui tenim enfront? Els sants metges de Pina, potser? No ho crec, pare. Però, si m'ho permeteu, tornem enrere. La passió unitarista que presideix les convocatòries de l'OCB, pot servir, al Partit Popular, per a tirar terra damunt el discurs gonellista de Matas en el congrés del cap de setmana passat. Perquè Matas, tal com acostuma fer quan l'aplaudeixen, va passar"se amb escreix. De manera, que el Pepé s'hi sumarà, a la convocatòria, de totes totes, i els mateixos afiliats que aplaudien els arguments del seu cap de files, demanaran tot allò que cridin els pregoners de les consignes de Mir. Amb els conservadors, serem molts més, a la manifestació; però, amb ells, és possible que la convocatòria quedi buida de contingut. Els actes unitaris s'han d'entendre com a la voluntat, d'un col·lectiu divers, de fer camí cap a un mateix objectiu, uns més lentament, els altres amb més rapidesa. I d'allò que estic segur, sobretot després de sentir Matas, és que la gent del Pepé i la immensa majoria que no ho som no fem el mateix camí. Ho hauria de tenir en compte, l'OCB, abans d'obrir els braços a tothom que vulgui fer part de la convocatòria. Pensa, Mir, que com més serem més riurem? Si és així, s'equivoca. O potser riurem, efectivament, però haurem caminat de bades. Ens ha passat a altres convocatòries de la mateixa Obra. Fem camí per a reclamar autogovern i normalització, i en arribar a la plaça Major tenim la percepció que allò que realment hem demanat és que la dotzena d'ous baixi un duro. És un dir, però ja m'enteneu.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.