algo de nubes
  • Màx: 23°
  • Mín: 17°
23°

Un aznarià principi d'Arquímedes

Ja em perdonareu que associï dos noms tan poc casadors i que atribueixi al del bigoti paral·lelismes immerescuts però a vegades així és la vida. Segurament, hi deu haver, en la parla popular i en el refranyer, algun modisme que li faci una mica a prop, tot semblant a allò de tot el que entra ha de sortir o tot el que puja després baixa. Però hom "la lectora i el lector, vaja" davant aquests enunciats podria tenir una a priori equivocat. No parlarem de freqüències, ni d'intensitats, ni tan sols d'estadístiques, parlarem senzillament de pujar i baixar, en aquest llenguatge de dualitats i opòsits que tan agradava al Blai i n'Epi de la meva post infantesa. I què és el que puja? Es demanaran vostès amb més raons que un sant. Allò puja, allò que tant se'ls ha engalavernat ara i, com una mena de pol·lució incontrolada malda per inundar"nos per grat i per força, fins i tot, les peces de roba més íntimes. Ja ho han endevinat? Voles sopes, és clar. La resposta és evident. Els puja, i malauradament no és agrura, el patriotisme que eleven metafòricament en forma de bandera, sense perdre la tonada ni molt menys l'esperit aquell de «banderas al viento», gairebé fins a l'infinit. Ni els set cossis d'enciam, ni les plàteres d'arròs ben groguenc, ni qualsevol exageració culinària de les Rondalles poden equiparar"se a la hipèrbole de la bandera. Però no només això, sinó que també aquest patriotisme va acompanyat d'altres elements col·laterals. Pujol, que és una mena de comodí, ja no és «l'enano catalán» ni res que despectivament se li assembli sinó que és, segons els contertulians mediàtics que tot el dia donen maceta contra n'Arzalluz, n'Ibarretxe i companyia, una mena de gran estadista al qual ploren, a un any vista, la seva retirada. Fins i tot reconeixen el seny català com una virtut; ells, però, en diuen «sení» car, internacionalistes com són, oberts i incloents són incapaços d'esforçar"se per pronunciar bé alguna cosa. I ara els ha anat de perla l'anada de n'Aznar a Barcelona perquè com que no l'han mossegat " cosa que tampoc hauria succeït si hi hagués anat en un altre context" aprofiten per dir que Pujol és una mena de saliva dejuna que enforteix la unitat de la pàtria. Posats a parlar encara de pujades, també convé remarcar la levitació que ha suposat el nou discurs del PP en matèria lingüística que, no sé si per posar"lo a l'altura de la Bandera dels tres"cents metres, han tornat a parlar de modalidades per amunt i modalidades per avall, en un dissimulat intent de barroeritzar l'escena política i marcar uns límits de la imbecilitat molt elevats. Ja poden, ells que les defensen tant, començar a ensenyar"les, em referesc a les modalitats, al sr. Jaén Palacios, mestre que no deu tenir el reciclatge, o al sr. González Ortea que no diuen mai ni pruna en modalitat.

Ara hem parlat del que puja, però ara, en un desdibuixat teorema d'Arquímedes, hauríem de parlar del que baixa. Què s'han abaixat? Els pantalons. S'han envainat tan dolçament com han pogut del decretàs i han fet tornar les coses "ara que acabada la temporada turística moltes persones, dissortadament, han de cobrar del subsidi" al seu lloc. Perquè és evident que el PP ja està en campanya i quan diu que cal anar ben preparat a les municipals i a les autonòmiques car per al PSOE són unes primàries, volen dir que per a ells també ho són. I deuen haver analitzat el baròmetre de les enquestes i han vist que les distàncies s'acurcen i que ells varen accedir al poder primer fent"se amb les batlies de moltes capitals de províncies. Per això cal un moviment complementari al de la Bandera perquè la gent no pot viure de badar la boca al vent, ni de contemplar l'onejar sinuós de la bandera, encara que sigui la que més duen enconada en la darrera arruga de l'ànima, i cal tornar les coses al seu lloc. I per això han retornat els punts més conflictius, gairebé tots, del decretàs a rere. Mala sort, la del decretàs que ha mort sense regnar! I potser se n'han adonat que sí que hi va haver vaga general pel juny i que no tot era una bassa d'oli com prometien.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.